Roda de premsa amb la FAVB i 500×20: Demanem la reversió de la venda de l'habitatge públic venut

Els companys d’Habitatge Públic. Prou Especulació vam participar el 31 de juliol passat a la roda de premsa organitzada per la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), juntament amb les companyes de l’Associació 500×20.

El motiu d’aquest acte era, per un costat, explicar als mitjans l’expedient sancionador que ha obert l’Agència Catalana de l’Habitatge a Colon Viviendas, del grup Azora Inversiones, per l’adjudicació irregular de pisos protegits i, per l’altre, reivindicar un cop més la reversió de la venda del dret de superfície dels 298 habitatges del Consell Comarcal del Barcelonès, als barris de Can Peguera, les Corts, la Sagrera i Porta.

Inicis de l’expedient sancionador. Intervenció davant la Comissió de Territori i Sostenibilitat

El 3 de desembre passat a la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament, a proposta del grup parlamentari ICV-EUiA, i per mitjà de la nostra companya Almudena de Miquel, vam exposar les nostres reivindicacions i neguits a causa de  la privatització del dret de superfície d’aquestes promocions.  Ho vam fer en el transcurs del debat de la proposta de resolució sobre el control de la legalitat en l’actuació de l’empresa privada que gestiona a Barcelona el lloguer d’un conjunt d’habitatges dotacionals procedents de Regesa i de la Fundació Pisos de Lloguer. Podeu llegir el text íntegre de la seva intervenció aquí (format  PDF).

En aquesta sessió, Joan Balañach, vocal d’urbanisme de la FAVB, va plantejar els punts que preocupaven l’entitat veïnal (el text complet escrit el trobareu aquí (format  PDF).

Les intervencions les podeu veure en aquest vídeo: http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/sequencia/videos?p_cp1=7255984&p_cp3=7256892

En la proposta de resolució aprovada s’instava que REGESA,  amb caràcter d’urgència, obrís un expedient per comprovar que l’empresa adjudicatària no havia infringit cap clàusula del contracte de compravenda. Simultàniament l’Agència per l’Habitatge de Catalunya es comprometia a seguir amb les diligències prèvies al procediment sancionador per les condicions i formes d’actuació de Colon Viviendas SII SA.

Sanció a Colon Viviendas per infracció greu de la Llei pel Dret a l’habitatge

Mig anys després de la nostra compareixença davant el Parlament, l’Agència Catalana de l’Habitatge finalment ha obert un expedient sancionador a Colon Viviendas per infracció greu de la Llei 18/2007, del dret a l’Habitatge, en concret per l’incompliment de l’article 133.1 de la llei on s’especifica que “(…) els adjudicataris han d’estar inscrits en el Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial“. L’empresa ha estat sancionada amb una multa de 24.000 euros per l’adjudicació irregular de 55 pisos de les promocions de Rio de Janeiro i del Passeig d’Urrutia, al districte de Nou Barris. Aquestes dues promocions són les dues úniques promocions de les quatre que estarien qualificades a l’empara del Decret 454/2004, en què s’exigeix la inscripció al corresponent  Registre de Sol∙licitants d’Habitatges com un dels requisits d’accés als habitatges amb protecció oficial.

Les reivindicacions de la FAVB pel que fa a les promocions privatitzades

En la roda de premsa que explicava aquest procés sancionador, Joan Balañach va recordar que només la gestió pública d’aquests pisos (que a més de públics són dotacionals i, per tant, compten amb una funció social clarament diferenciada) pot garantir que qui hi accedeixi siguin els col∙lectius més necessitats d’un habitatge. A més, el fet que hi hagi milers de sol∙licitants d’habitatge públic a la ciutat de Barcelona, i en un clar context d’emergència habitacional, fa més pertinent i urgent que mai la recuperació pública d’aquests pisos més enllà de la simple propietat del sòl. Balañach també va emplaçar l’Agència Catalana de l’Habitatge a reclamar Regesa, com a empresa pública, que exigís Colon Viviendas el compliment del contracte de compravenda, en què s’estipula, més enllà del que dicti la normativa vigent, que l’adjudicació de totes quatre promocions ha de passar obligatòriament pel Registre de Sol∙licitants.

A dia d’avui, Regesa està ignorant tots els requeriments fets.

2015-08-09_roda_premsa_favb_500x20_10hj_3
Joan Balañach, vocal d’urbanisme de la FAVB, reclamant la reversió de la venda d’habitatges dotacionals

500×20 i la lluita pel dret a l’habitatge públic i assequible

Salva Torres, de 500×20, va exposar com l’Associació va destapar aquesta operació, en la qual només una empresa es va presentar al concurs. Salva Torres critica que la venda dels quatre blocs es va fer per un total de 11,4 milions d’euros. Només dues setmanes més tard, a la CNMV, aquestes promocions eren valorades en 18 milions, comportant una plusvàlua del 40%, i un exemple més de malbaratament dels recursos públics. També destaca el fet que aquestes promocions es construïssin amb crèdits
hipotecaris avalats amb els diners dels contribuents. Per acabar, Salva Torres va fer esment a l’obligatorietat, en la majoria dels contractes de lloguers públics, que l’IBI el pagui el llogater quan això no ha de ser necessàriament així.

2015-08-09_roda_premsa_favb_500x20_10hj_2
Salva Torres, de 500×20, parlant de l’especulació amb l’habitatge públic

La lluita veïnal per la recuperació a mans públiques de les promocions venudes

Ismael Hernández, company de la promoció de Río de Janeiro, va incidir en les repercussions  contractuals i econòmiques d’aquest traspàs per als veïns i en el poc manteniment de les finques. En ple estiu de 2013, el veïnat d’aquestes promocions va ser informat d’aquest traspàs a través d’una carta de l’empresa adjudicatària, Colon Viviendas.

Des d’aleshores-explica Ismael Hernández-, hem anat lluitant, juntament amb la FAVB i 500×20, per garantir no només els nostres drets com a veïns temporals d’aquests pisos, sinó per garantir l’exercici del dret a l’habitatge digne. Durant els primers mesos, coincidint amb la renovació dels contractes d’aquestes promocions, vam trobar-nos amb una sèrie de sorpreses. Des del principi, intenten apujar tot el que és el preu no social del lloguer (intenten encarir la quota un 50% de les despeses complementàries, i obligar els inquilins i nous adjudicataris a llogar una plaça de pàrquing). Als qui se’ls apropa la data de venciment del contracte en comptes de renovacions se’ls fa contractes nous, fet que comporta actualitzacions d’avals i fiances, tràmits administratius, temps i bona quantitat de diners. Tot plegat, més enllà del preu del lloguer estricte, els complements que volen aplicar, fan que, en alguns casos, se situin en preus i condicions quasi de mercat. Per altra banda, destaca el poc manteniment de les finques i la poca comunicació de l’empresa que no disposa ni d’oficines físiques a la ciutat.

A més, afegeix Ismael, s’aplica la LAU de forma estricta, passant els contractes de 5 anys a  3 anys. Una llei que neix amb la clara vocació de defensar el dret de la propietat per sobre del de l’habitatge. Al  parer del veïnat d’aquestes promocions, i per garantir la funció social d’aquests habitatges, caldria diferenciar els contractes de lloguer públic/social dels de l’arrendament civil, tal com fins i tot la mateixa LAU permet, en la seva disposició adicional primera.

L’Ismael reconeix que aquesta sanció és un bon pas per recordar Colon Viviendas que ha de complir amb la normativa vigent i que, en cap cas, no és  competència de l’empresa verificar que els sol∙licitants compleixen amb els requisits d’accés als pisos de protecció oficial. Però recorda que, tant el veïnat com la Síndica de Greuges de Barcelona a la primavera de 2014, quan tocava fer la majoria de renovacions i hi havia moltes noves adjudicacions per la renúncia d’antics veïns, havíem alertat d’aquestes irregularitats davant del Consorci de l’Habitatge; irregularitats que van ser menystingudes i que fan que, més enllà de la sanció econòmica, ara hi visqui gent triada a dit i per criteris sovint de solvència dels futurs inquilins, tal com queda de manifest al web de Lazora en la publicitat d’altres promocions venudes amb anterioritat.

2015-08-09_roda_premsa_favb_500x20_10hhj_1
Ismael Hernández, veí d’un dels blocs venuts a Colon Viviendas, parlant de com ha afectat la venda als inquilins i dels entrebancs amb el Consorci de l’Habitatge de Barcelona

En el transcurs del debat amb la premsa també es van tractar temes com la situació actual de Regesa, del Consell Comarcal del Barcelonès i la venda d’altres promocions d’habitatge públic.

Consideracions respecte a l’habitatge públic traspassat a fons voltors

Ja fa un any parlàvem, en aquest mateix blog, de totes les nostres demandes i inquietuds, i de com vam assabentar-nos de tot el traspàs de l’habitatge públic a mans privades.

Sabem que el mateix grup inversor, per mitjà de l’empresa Lazora, ja havia estat l’adjudicatari entre 2010 i 2011 de 3 promocions, i un total de 391 habitatges, de Regesa: als carrers de Pujades, de Camp del Ferro i d’Alfons Comin.

Sabem també que l’any 2012,  l’Incasol havia posat en licitació 3 promocions, només una de les quals, la del carrer Encarnació, va ser finalment comercialitzada i traspassada a Visoren, una empresa catalana dedicada a la promoció d’habitatge protegit.

Com hem arribat a aquesta situació de desprendre’s d’un bé fins ara tancat al mercat? Ho explica de forma molt clara David Harvey, quan parla de l’acumulació per despossessió; un procés consistent a considerar actius financers aspectes que abans quedaven fora del mercat (educació, salut, habitatge, entre d’altres).  Ho hem viscut a Barcelona i a Madrid, pero tambe a ciutats com Berlin, Amsterdam o San Francisco. L’habitatge públic, com la resta del mercat immobiliari deixa de ser, si ho ha arribat a estar mai en aquest país, un bé d’ús per ser un bé de canvi.

La propia llei d’habitatge de 2007 va abonar el terreny perquè els drets de superfície dels habitatges protegits poguessin ser transmesos a fons immobiliaris (article 82.2 de la llei 18/2007 d’habitatge). I el Consorci d’habitatge de Barcelona en un informe de 2009, avala aquestes operacions de col·laboració público-privada perquè tenen l’avantatge de reduir l’endeutament garantint l’ús social de l’habitatge.  Com també ho avalava el Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016, No obstant això, s’oblida sovint que, d’aquests 11,4 milions de l’operació de 2013, el Consell Comarcal n’ha vist ben pocs, ja que la transmissió ha consistit en la subrogació de 4 hipoteques, una per cada una de les finques, i un xec de pocs milers d’euros, que en cap cas ha comportat una liquiditat significativa a les arques públiques.

A més, volem recordar que, la majoria d’aquestes promocions venudes són habitatges dotacionals, és a dir, habitatge construit en sòl no residencial i en terrenys sovint reclamats pels veïns per a equipaments. La Sindica ja es va pronunciar en un informe advertint que els habitatges dotacionals eren una figura sorgida el 2004 per paliar una situació temporal i anaven destinats a col∙lectius especifics amb necessitats d’habitatge. Per tant, no haurien de canviar de mans i és l’administració qui ha de vetllar per l’exercici del dret a l’habitatge d’aquests col·lectius i no només oferir habitatge a un preu assequible (affordable housing) sinó tambe vetllar perquè l’ accés a l’habitatge digne dels col∙lectius més vulnerables socialment i economicament estigui garantit (social housing). I només la titularitat pública d’aquests habitatges pot garantir la seva funció social.

3 comentaris a “Roda de premsa amb la FAVB i 500×20: Demanem la reversió de la venda de l'habitatge públic venut

Els comentaris estan tancats.

Translate »