La carrera d'obstacles per obtenir un pis d'emergència social abans del desnonament

El Consorci de l’Habitatge de Barcelona publica uns requisits molt durs

Poc a repartir: Avui la Borsa d’Habitatge de Lloguer de BCN sols té 7 pisos.

Es trata d’ocultar a l’opinió pública els cassos més punyents de la Banca i immobiliàries.

Enfrentamiento_mossos_vecinos_desahucio_Barcelona

Ningú controla els abusos dels oligarques del totxo i les finances …

però es mira amb lupa “el pobre”!

No es tracta de la garantia del dret a l’habitatge digne que és un article decoratiu de la Constitució espanyola. Si tens poc a repartir el normal és que excloguis amb criteris arbitraris i això és precisament el que ha decidit el Consorci de l’Habitatge de Barcelona. Per tant, els criteris no garanteixen el dret a l’habitatge de qualsevol ciutadà sinó evitar escenes torbadores de famílies al carrer i actuacions policials desproporcionades. Això és el que hi ha.

I el que hi ha és que l’Ajuntament s’ha quedat sense pisos socials. Les denúncies sobre l’enorme quantitat de pisos públics buits dels moviments socials i entitats com la nostra, però sobretot, la llarga i dura crisi que vivim ha omplert el minúscul parc d’habitatge públic i social de Barcelona. La Borsa d’habitatge del Consorci de Barcelona ofereix ja només 7 pisos i el Patronat Municipal de l’Habitatge i l’Agència Catalana de l’Habitatge esgoten els últims cartutxos.

La Taula d’Emergències que concedeix els pisos ha estat criticada per la Síndica de Greuges de Barcelona perquè ha concedit una mitjana de 140 pisos / any quan els desnonaments es compten a milers. L’espera per entrar a pisos d’emergència “ja concedits” s’allarga un mínim de 3 o 4 mesos des del desnonament. Mentre les famílies passen els seus dies allotjats als apartaments temporals de Navas o en pensions repartides per tota la ciutat.

Aquesta és la realitat simple i plana … l’ Reglament per a l’adjudicació d’Habitatges d’emergència social i creació d’1 Fitxer de dades personals .

Què entenen per emergència social? la pèrdua de l’habitatge habitual a causa dels impagaments hipotecaris o de lloguer sobrevinguts per la crisi. El procés només s’inicia quan la llar té ja una ordre de desallotjament del Banc, de la immobiliària, l’API o del propietari. S’entén llavors que les famílies passen una terrible angoixa entre la sentència judicial en què perden l’habitatge i la concessió si es dóna d’un pis d’emergència. Les llars amb menors encara els tenen certa consideració per la hipòcrita protecció dels menors de l’Administració.

Però els casos de parelles, joves o solteria queden pràcticament exclosos. Però avui dia són milers els exclosos, després de 7 anys de crisi, perquè moltes llars ja han perdut l’habitatge i mai van entrar en la tutela de l’Administració. Viuen en habitacions, en cases de familiars o senzillament ocupant un habitatge.

Les persones amb desnonament pendent hauran de complir molts requisits.

  1. tenir sentència de desnonament a causa d’impagaments de lloguer o hipoteca en què el primer rebut impagat és abans de 6 mesos de l’entrada en l’habitatge (per evitar espavilats). Per pèrdua del pis perquè el banc no fa lloguer social després de la dació en pagament. Per pisos en males condicions higièniques o estructurals on visquin menors, per familiars amb malaltia molt greu o incapacitat, sempre que passi després d’entrar al pis. Tot i això la majoria de desnonaments amb els requisits no són atesos per “falta de tutela efectiu” de l’Administració. Anem que ni les Oficines d’Habitatge ni els Serveis Socials es volen assabentar que una llar es queda al carrer. Queden exclosos les llars:
    • que ocupen pisos
    • que viuen en habitacions.
    • que viuen en cases de familiars
    • de joves parelles que necessiten independència econòmica però no tenen prou ingressos.
    • amb impagaments però que les seves rendes de la unitat de convivència superen el 30% del pagament del lloguer o hipoteca. Si un cobra 1000 € però no paga 290 de quota queda exclòs.
    • impagaments de quota d’habitatge en què el primer rebut impagat és abans de 6 mesos de l’entrada en l’habitatge (per evitar espavilats).
    • que hagin rebutjat un pis de protecció en els últims dos anys.
    • que no disposin de uns ingressos mínims no superin 0,4 vegades l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM = 532 € / mes), o sigui 213 € i uns ingressos màxims de 532 € / 1 persona i 1065 € / una unitat de convivència.
  2. quedar-se sense habitatge perquè després de la dació, l’entitat financera o immobiliària no accedeix a fer un contracte de lloguer social. Fixeu-vos que són d’emergència llars que tenien una hipoteca impagada però no en canvi una unitat familiar que viu amb 426 € en una habitació de 300 € / mes.
  3. unitats de convivència en què viuen menors en condicions de poca salubritat i inseguretat.
  4. unitats de convivència amb membres amb greus problemes de salut agreujats per les condicions higièniques de l’habitatge i que no es poden resoldre tècnicament. Cal demostrar que llogo el pis abans dels problemes de salut.
  5. unitats de convivència amb membres amb greus problemes de mobilitat sempre que el fet hagi succeït després de la signatura del contracte.
  6. unitats de convivència que viuen amb menors en edificis en condicions greus estructurals sempre que hagin signat el contracte abans de conèixer aquestes i que no es puguin resoldre tècnicament.

Les persones amb desnonament pendent hauran de signar “un contracte social”.

La cursa d’obstacles contínua perquè un cop superats els esculls dels requisits s’han de presentar un munt de documents i la novetat és que s’ha de signar un “ contracte social “. Les Oficines d’Habitatge es comprometen a pagar la diferència si la quota supera el 30% de la renda familiar i t’exigeixen la revisió continuada de la situació monetària de la família. però crida l’atenció les condicions i compromisos que s’exigeixen: “fomentar la seva integració a la comunitat”, “seguiment de les condicions contractuals”, “seguiment dels Serveis Socials de les obligacions contractuals” “i propostes de sanció per incompliments o poca col·laboració de la família “.

En realitat s’està suggerint que les famílies que accedeixen als pisos d’emergència són problemàtiques en si mateixes. Per això, exigeixen un codi de bona conducta, un contracte social … en definitiva mètodes de control social molt a l’estil de les últimes tècniques neoliberals del Gran Germà. A ningú li demanen un codi de bona conducta quan crea una empresa o compra un pis. Ja hi ha lleis per castigar les actituds incíviques. No cal avançar que es van a incomplir. Finalment l’article 10 permet dues coses:

  • desestimar la concessió del pis d’emergència si no s’ha demostrat fefaentment la seva necessitat tot i complir tots els requisits.
  • tot i tenir concedit un pis, en el cas que en tres mesos no s’hagués pogut lliurar, la unitat familiar perdrà el dret adquirit.Com deia una família de la nostra Associació 500×20:

    “… cal muntar un pollastre i sortir a la premsa per assegurar-se el dret a un habitatge digne …”

dijous 23/10 – Assemblea general d'habitatges dotacionals de joves a BCN

Esperem que vingueu gent de totes les promocions !!

DIA: 23 octubre – – – HORA: 19h – – – LLOC: Aúrea Social c/ Sardenya 261 – – – Metro: Sagrada Familia


Aquest proper dijous fem un important esforç per aplegar esforços dels 27 edificis dotacionals de joves i més de 2000 habitatges per lluitar per unes condicions justes en els contractes de lloguer com servei públic que són.

Tenim el suport de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) i de l’Associació 500×20 “per l’habitatge públic i assequible”.


 

cartell assemblea 23 10HJ


La Síndica de Greuges de Barcelona emet una nota de premsa en favor del caràcter públic dels habitatges dotacionals de Joves venuts al fons immobiliari Colon Viviendas, de Azora Inmobiliaria.

Els pisos dotacionals, destinats a col·lectius específics, que han passat a mans privades no poden canviar d’ús

vegeu la nota de premsa AQUÍ

Desenes de pisos buits, edificis en mal estat i finques mal administrades, mals endèmics del Patronat (PMHB)

La rebelió dels llogaters del Titanic revela el mal estat del parc d’habitatge públic.

El menysteniment de l’habitatge social ha estat una constant durant dècades.

sant_andreu_titanic_vista general

El batejat Titanic, “que s’enfonsa”, en una vista des del Pg de Sta. Coloma

Els desnonaments de famílies ho destapa tot.

Ha finals del 2013 els cinc edificis que componien el Titanic – Habitatges de les Vores del Cinturó- es trobaven en un estat físic deplorable. A més la propietat, el Patronat Municipal Habitatge de Barcelona, havia iniciat processos de desnonament contra famílies per impagament de lloguers que molts eren realment abusius. Amb l’assessorament de l’Associació 500×20 i la FAVB, van aconseguir petites victòries com expliquen en l’anterior post.

Habitatge Buit, primer mal endèmic.

El Patronat Municipal de l’Habitatge gestiona directament poc més de 6000 habitatges (0’8% de l’habitatge de BCN). Tot i tenint un petit stock, ha estat una immobiliària pública, amb una gestió deplorable i durant dècades ha mantingut desenes de pisos buits. Amb la crisi del 2007 les necessitats d’habitatge d’emergència per a les famílies que es quedaven al carrer per no poder pagar el lloguer han crescut exponencialment.

Era una vergonya que a finals del 2013, després de 5 anys de crisi i molers de desnonaments, només en els 8 edificis del Titanic, hi havia 40 habitatges buits, repartits entre els edificis. L’Associació de veïnes i Veïns del Titanic ho van denunciar a l’Associació 500×20, al Districte de Sant Andreu i al mateix Patronat

La llista que ens varen passar és llarga:

EDIFICI A: 2, EDIFICI B: 2, EDIFICI C: 2, EDIFICI D: 8, EDIFICI E: 6, EDIFICI F: 3, EDIFICI G: 6, EDIFICI F: 3

Alguns dels habitatges després anys han estat ocupats per famílies desesperades. Per evitar això, el PMHB es dedicava a tapiar o posar dobles portes (com indiquen les imatges de la galeria). Per als polítics es tracta d’evitar que els habitatges siguin ocupats. O sigui, prefereixen que estiguin buits.

El mateix succeeix en moltes altres promocions… a RenfeMeridiana, a Rosello i Porcel, als habitatges de joves, etc

Un cas paradigmàtic: la família d l’Elisabeth

Elisabeth és una dóna valenta però molts dies enfonsada per les dificultats que ha d’entomar en el dia a dia. Amb dos fills i el marit amb un càncer terminal va ocupar un pis per evitar no trobar-se al carrer. Ara el PMHB vol desallotjar-los. L’Associació 500×20 està recolçant aquesta familia i recentment el judici contra ella va sentenciar el dret del PMHB ha desallotjar-la. Té el suport del veïnat que no entenen de lleis i veien que és un crim el desnonament encara sense data prevista. No es de rebut dir que hi ha molta gent com ella que tenen dret i la solució és fotre un  fora per posar un altre que suposadament acompleix determinats requisits.

Tots seran gent treballadora y pobre que més dona!

O es tracta de repartir injustament la miseria o es tracta de garantir el dret a l’habitatge??

 

La crisis i l'empobriment de les llars fan aflorar la morositat a l'habitatge públic.

L’Agència Catalana de l’Habitatge reconeix que 1 de cada 4 llars són moroses.

Després de 7 anys de crisi per fi els polítics es donen per assabentats.

desahucio de montse en Viladecans

Intent de desnonament de la Montse als habitatges públics del barri de Can Palmer a Viladecans al 2012

No anava a ser diferent. Des de fa més de 3 anys diverses entitats estan alertant que els desnonaments de lloguer han crescut i superen amb escreix al hipotecaris, tot i tenir menys vistositat a la premsa.

La majoria de la franja de població que viu als habitatges públics ha sofert la precarització al treball i a la vida des de que va esclatar la crisi en una proporció sense precedents. Hi ha edificis de la Agència Catalana de l’Habitatge on més del 75% dels adults estan en atur.

La classe política creia que la crisi era una cosa passatgera.

Entre el 2008 i el 2010 el Tripartit d’esquerres (PSC+ERC+ICv-EUiA), en plena crisi, va augmentar per dos cops els lloguers del habitatges públics fins a un 56% en total. El m2 passava de 3’8 a 6’4 euros per a famílies submileuristes amb ingressos bruts inferiors a 1331,67. Així una llar amb ingressos de 1000 euros va passar a pagar des de 270 a 450 euros per un pis de 70m2, el 45% de la seva renta. La denúncia feta per Prouespeculació però també per diversos mitjans de comunicació va deixar indiferent a la classe política.

Aquelles mesures sense sentit han estat el desencadenant avui dels desnonaments patits per moltes llars en els darrers mesos a l’habitatge públic. Desenes de llars pateixen l’angoixa quan arriba el primer avís de desnonament dels jutjats. Això passava i passa quan molts cops els lloguers en el mercat lliure eren més baixos que els públics. Finalment quan els desnonaments es van fer una bola imparable les administracions locals, la Generalitat i els Serveis Socials han pres consciencia del problema. L’Associació 500×20 i Prouespeculació van alertar i denunciar aquest fets AQUÍ.

El Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona(amb 6000 habitatges a la ciutat) es va assabentar del problema que tenia després d’aturar-se diversos desnonaments previstos als Habitatges de les Vores del Cinturó, anomenats el Titanic, al barri de Sant Andreu. La FAVB i l’Associació 500×20 van negociar l’aturament de tots ells i la negociació cas a cas de les condicions dels contractes, rebaixes del lloguer i ajuts diversos que finalment han estat ampliats a tot el petit parc d’habitatge públic de Catalunya, tal com ho explica el diari EL PAIS en aquest article.

El PMHB té un protocol per als cassos de morositat “social” des del 2013 però no ha estat més que per la pressió que sembla que finalment s’ha activat en la seva totalitat: ajuts als pagaments puntuals, copagament, assumpció de tots els deutes. Tot i així, molts veïns del Titanic de Sant Andreu al desembre del 2013 es queixaven que pagament fins a més de 700€ per pisos social i que el lloguer representava més del 50% de la renda de la llar. També hi ha moltes queixes respecte dels “extres” o afegits al pagament de la quota bàsica: IBI, ascensor, parking, despeses d’escala, i que el manteniment es molt deficitari.

La majoria de llars no acompleixen els mínims per accedir a un pis social per manca de recursos.

Un precariat creixent truca a les portes de les administracions buscant un habitatge de lloguer assequible que aquesta no en té per oferir. En el seu informe del 2013, la Síndica de Greuges de Barcelona va denunciar que el 61,5% dels sol · licitants d’un pis públic a la capital catalana tenen “molt pocs recursos“, ja que guanyen menys de 16.000 euros anuals.

Ja passava al 2010, la prensa també ho va denunciar: El 52% de los aspirantes a vivienda social no tienen los ingresos mínimos.

les Avv de S.Andreu, partits polítics i As.500×20 demanen juntes: #eli_esqueda

A Eli i fill, veïna ocupant d’un pis del PMHB, se’ls ha denegat pensió viudetat i horfandat.

Assemblea veïnal per recordar que el cas es obert i pendent de desnonament.

eli_es_queda

Eli no té ni pensió ni habitatge ni feina: un cas més dels milers de barcelonines que viuen en precari.

L’Assemblea va permetre explicar als treballadors socials les enormes dificultats pressupostàries en que es desenvolupa la seva feina. Aquestes s’han agreujat els últims anys per l’augment espectacular de la pobresa.

Silvia, membre de l’Associació 500×20, va explicar la situació en concret que viu Eli i el seu fill. Tenen denegada la pensió de viudetat i d’horfandat (el seu pare va morir aquest agost) perque el pare no havia cotitzat 15 anys a la seguretat social. Van intentar viure de lloguer però com no el podien pagar van acabar ocupant un dels 40 habitatges que té el Patronat al Titanic, al Pg. de Santa Coloma, del barri de Sant Andreu. A més els serveis socials tenen l’ordre de castigar a Eli sense habitatge d’emergència, perquè està ocupant un pis social sense dret legal.

Un sense sentit, una normativa de l’Ajuntament que s’enfronta a qualsevol legislació internacional de drets humans. Però és així perquè la casta vol castigar als pobres que es rebelen exigin els seus drets.

El President de l’Associació de Veïnes i Veïns del poble de SAnt Andreu va exigir que aquest cas fos resolt per la regidoria del Districte en la major celeritat.

Després d’unes breus paraules de suport a Eli, present a la taula de l’acte, es va decidir continuar amb les mobilitzacions i l’exigència a la Casa Gran que Eli és un <casus belli> que no el perdrem i sentarà les bases d’una altra política d’habitatge públic a la ciutat.

Les companyes d’Habitatge Públic Prou Especulació intervenim al Parlament per exigir els nostres drets com a llogateres de pisos protegits

Les companyes d’Habitatge Públic. Prou Especulació vam comparèixer ahir, 3 de desembre de 2014, davant la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament. Ho vam fer en el transcurs del debat de la “proposta de resolució sobre el control de la legalitat en l’actuació de l’empresa privada que gestiona a Barcelona el lloguer d’un conjunt d’habitatges dotacionals procedents de Regesa i de la Fundació Pisos de Lloguer”, promoguda pel grup parlamentari d’ICV-EUiA.

2014-12-03_intervencio_habitatgePublic_Prou_speculacio_Parlament

L’Almudena, una de les veïnes afectades, va exposar les principals problemàtiques i irregularitats que hem patit els veïns i les veïnes dels pisos protegits transmesos a l’empresa Colon Viviendas, filial de Goldman Sachs (text íntegre de la compareixença).

Totes les intervencions les podeu seguir a http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/sequencia/videos?p_cp1=7255984&p_cp3=7256892

En l’exposició de les repercussions del traspàs a mans privades, es van esmentar les clàusules abusives que afectaven tant el preu de lloguer a pagar (augment de les despeses de manteniment, obligatorietat de llogar una plaça de pàrquing, requeriment de subscriure una pòlissa de responsabilitat civil, noves garanties en concepte d’aval i fiança) com l’accés a aquests habitatges (incompliment de les llistes del registre únic de sol·licitants d’habitatge protegit i publicació dels pisos a portals immobiliaris privats).

En la compareixença al Parlament hi va participar també Joan Balañach de la FAVB, qui en la seva intervenció va defensar la funció social d’aquests habitatges, especialment en un context d’emergència social com l’actual. A banda dels temes que es tractaven en la proposta de resolució presentada per ICV-EUiA, la FAVB va demanar que els grups parlamentaris consideressin la reversió de la venda com a única mesura per a la màxima protecció de la tinença de la llar dels col·lectius més vulnerables; el compromís que no es vengui més habitatge públic; i el desenvolupament d’una veritable política pública d’habitatge basada en el lloguer assequible.

En la proposta de resolució aprovada  s’insta, en caràcter d’urgència, que REGESA obri un expedient per comprovar que l’empresa adjudicatària no hagi infringit cap clàusula del contracte de compravenda. Simultàniament l’Agència per l’Habitatge de Catalunya ha de seguir amb les diligències prèvies al procediment sancionador per les condicions i formes d’actuació de Colon Viviendas SII SA. En cas que se’n detecti cap irregularitat, es podrà iniciar l’expedient sancionador abans de transcorreguts sis mesos a comptar d’ara.

Les veïnes afectades esperem que el govern prengui les mesures adients per garantir els nostres drets. Mentrestant, seguim amb la lluita per l’Habitatge Públic!!!

Prou especulació! No a la privatització del poc parc públic d’habitatge existent!

 

 

Alokabide- Anulado un desahucio de alquiler social por renta abusiva.

protesta frente a alokabideLa otrora admirada Sociedad Vasca de Vivienda Pública sufre las mismas problemáticas que aquejan al pequeño parque de vivienda pública del Estado español.

En el año 2013, Alokabide, realizó unos 75 desahucios en el parque de vivienda que gestiona, un total de + de 3000 viviendas. Igualmente, el servicio Bizigune, que gestiona 5193 viviendas de particulares, se produjeron 38 desahucios, principalmente por impagos de alquiler.

La sentencia, contra el desahucio, pone de manifiesto una gestión tendente al lucro en lo que debería ser un derecho.

La Audiencia Provincial de Álava acaba de sentar un precedente que podrán utilizar a su favor los beneficiarios de alquileres sociales en riesgo de desahucio por el impago de su alquiler. A través de un fallo difundido ayer, de 24 de junio, la Audiencia anula el desahucio de un inquilino basándose en que la sociedad pública gestora (Alokabide) no revisó anualmente el precio del alquiler, a pesar de que las condiciones económicas del afectado habían empeorado y de que, por tanto, le correspondía pagar una renta menor.

El fallo, del que es ponente el magistrado Madaria Azcoitia, estima el recurso presentado por el afectado y revoca la sentencia procedente del Juzgado de Primera Instancia de Vitoria-Gasteiz. En aquel fallo se estimó la demanda de desahucio por falta de pago presentada por la entidad gestora, al considerar que el demandado no probó el pago de la renta o las circunstancias de la procedencia de la enervación (únicas causas que pueden alegarse en este tipo de proceso).

En su recurso, el afectado se basa en el Real Decreto 39/2008, sobre régimen jurídico de viviendas de protección pública y medidas financieras en materia de vivienda y suelo -aplicable en el País Vasco-, así como en la Orden de 3 de noviembre de 2010, del Consejero de Vivienda, sobre precios máximos. También en los criterios manifestados públicamente en sede del Parlamento Vasco, en las que se ha venido asegurando que el límite de renta de alquiler es del 30 por ciento de los ingresos.

Así, el afectado asegura que durante 2012 abonó 1.340 euros de más, y en 2013 la renta se calculó inadecuadamente, sin atender a las solicitudes de revisión de la renta, que debían ser anuales. De hecho, el contrato por el que se renovó, transcurridos cinco años, su alquiler social, dejó de incluir la cláusula de revisión anual que sí aparecía en la primera versión.

Las noticias tal las vimos:

El EconomistaEl País