La crisis i l'empobriment de les llars fan aflorar la morositat a l'habitatge públic.

L’Agència Catalana de l’Habitatge reconeix que 1 de cada 4 llars són moroses.

Després de 7 anys de crisi per fi els polítics es donen per assabentats.

desahucio de montse en Viladecans
Intent de desnonament de la Montse als habitatges públics del barri de Can Palmer a Viladecans al 2012

No anava a ser diferent. Des de fa més de 3 anys diverses entitats estan alertant que els desnonaments de lloguer han crescut i superen amb escreix al hipotecaris, tot i tenir menys vistositat a la premsa.

La majoria de la franja de població que viu als habitatges públics ha sofert la precarització al treball i a la vida des de que va esclatar la crisi en una proporció sense precedents. Hi ha edificis de la Agència Catalana de l’Habitatge on més del 75% dels adults estan en atur.

La classe política creia que la crisi era una cosa passatgera.

Entre el 2008 i el 2010 el Tripartit d’esquerres (PSC+ERC+ICv-EUiA), en plena crisi, va augmentar per dos cops els lloguers del habitatges públics fins a un 56% en total. El m2 passava de 3’8 a 6’4 euros per a famílies submileuristes amb ingressos bruts inferiors a 1331,67. Així una llar amb ingressos de 1000 euros va passar a pagar des de 270 a 450 euros per un pis de 70m2, el 45% de la seva renta. La denúncia feta per Prouespeculació però també per diversos mitjans de comunicació va deixar indiferent a la classe política.

Aquelles mesures sense sentit han estat el desencadenant avui dels desnonaments patits per moltes llars en els darrers mesos a l’habitatge públic. Desenes de llars pateixen l’angoixa quan arriba el primer avís de desnonament dels jutjats. Això passava i passa quan molts cops els lloguers en el mercat lliure eren més baixos que els públics. Finalment quan els desnonaments es van fer una bola imparable les administracions locals, la Generalitat i els Serveis Socials han pres consciencia del problema. L’Associació 500×20 i Prouespeculació van alertar i denunciar aquest fets AQUÍ.

El Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona(amb 6000 habitatges a la ciutat) es va assabentar del problema que tenia després d’aturar-se diversos desnonaments previstos als Habitatges de les Vores del Cinturó, anomenats el Titanic, al barri de Sant Andreu. La FAVB i l’Associació 500×20 van negociar l’aturament de tots ells i la negociació cas a cas de les condicions dels contractes, rebaixes del lloguer i ajuts diversos que finalment han estat ampliats a tot el petit parc d’habitatge públic de Catalunya, tal com ho explica el diari EL PAIS en aquest article.

El PMHB té un protocol per als cassos de morositat “social” des del 2013 però no ha estat més que per la pressió que sembla que finalment s’ha activat en la seva totalitat: ajuts als pagaments puntuals, copagament, assumpció de tots els deutes. Tot i així, molts veïns del Titanic de Sant Andreu al desembre del 2013 es queixaven que pagament fins a més de 700€ per pisos social i que el lloguer representava més del 50% de la renda de la llar. També hi ha moltes queixes respecte dels “extres” o afegits al pagament de la quota bàsica: IBI, ascensor, parking, despeses d’escala, i que el manteniment es molt deficitari.

La majoria de llars no acompleixen els mínims per accedir a un pis social per manca de recursos.

Un precariat creixent truca a les portes de les administracions buscant un habitatge de lloguer assequible que aquesta no en té per oferir. En el seu informe del 2013, la Síndica de Greuges de Barcelona va denunciar que el 61,5% dels sol · licitants d’un pis públic a la capital catalana tenen “molt pocs recursos“, ja que guanyen menys de 16.000 euros anuals.

Ja passava al 2010, la prensa també ho va denunciar: El 52% de los aspirantes a vivienda social no tienen los ingresos mínimos.

1 comentari a “La crisis i l'empobriment de les llars fan aflorar la morositat a l'habitatge públic.

Els comentaris estan tancats.

Translate »