Arxiu de la categoria: Uncategorized

e-periodico: Inquilinos en el nido del buitre!

e-periodico

Vivienda pública en manos de fondos privados

Inquilinos en el nido del buitre

Las familias viven con inquietud las maniobras para cobrarles más

Regesa vendió 700 pisos sociales a Goldman Sachs en Barcelona

La compra de viviendas públicas por los denominados fondos buitre estadounidenses, que en Madrid ha derivado en un alud de desahucios, no es un fenómeno exclusivo de la capital de España. Barcelona también se apuntó a la moda en lo peor de la crisis. El Consell Comarcal del Barcelonès vendió a Azora Goldman Sachs entre el 2010 y el 2013 siete promociones repartidas por diversos barrios de la capital catalana que suman 683 pisos. Los afectados viven desde entonces en la zozobra. Aunque la normativa autonómica y los contratos suscritos les impiden cometer abusos como los de Madrid, las familias se quejan porque periódicamente tienen que hacer frente a los in…

leer en e-periodico

LLoguer social: negoci privat o servei públic de qualitat?

La manca d’un parc d’habitatge públic de lloguer l’ha reduït a un calaix de malendreços

El menysteniment d’aquest model ha estat una constant durant dècades.

Pisos buits, edificis en mal estat, finques mal administrades i l’aplicació dura de la LAU han estat els mals endèmics.

La cultura patrimonialista dels gestors, de dreta o esquerra, ha estat l’ADN d’una gestió opaca.

rio_de_janeiro3

Una declaració de principis.

Avui una tercera part de les llars de Catalunya viu al límit. No poden fer front a cap despesa extra que no sigui menjar o vestir i fins i tot això és complicat. No fa falta donar gaires dades. L’anomenat precariat, aquells ciutadans o llars que viuen en menys de 1000€ són majoritaris als carrers de pobles i ciutats de Catalunya.

De tots els drets robats en nom de la crisi, potser un dels importants és l’habitatge. Sense ell no hi ha projecte de vida (el 75% dels joves viuen amb els pares). Majoritàriament el nou precariat ja no viu en habitatges en propietat o el perdrà en els propers temps. En el mercat de lloguer la relació ingressos/ renda de lloguer ja fa temps que no guarda relació en una estructura salarial en espiral deflacionista. No és d’estranyar que el 70% dels desnonaments a Barcelona siguin per impagament de la quota del lloguer. Quan això succeïx cau sobre el llogater tot el pes dictatorial de la LAU (Llei d’Arrenadaments Urbans). Una de les lleis més regressives d’Europa.

El mercat del lloguer és quasi 100% privat, controlat pel lobby del totxo, bancs i els API, que mantenen preus per sobre de la realitat social xuclant la sang als més pobres. Contradictòriament tots busquen “el lloguer segur” pescant en aigües turbulentes. Una contradicció insoluble en el mercat que acaba ajuntant als pitjor situats: els petits propietaris enfrontats a famílies en precari impossibilitades de pagar rebuts que superen el 50% de la renda disponible. En aquesta guerra entre pobres la LAU resolt a favor de la propietat. És un contracte privat, suposadament de lliure concurrència, on les lleis i la justícia fan prevaler la propietat sobre el dret a l’habitatge.

El dret de propietat immobiliari exerceix una fèrria dictadura sobre el dret a un habitatge digne i assequible i sumeix en un fosc futur a una societat incapaç d’imposar-se a la dictadura patrimonialista del lobby financer-immobiliari. Si la Justícia, que es jutge i part, imposa les condicions del forts, l’Administració mira cap a l’altra costat adduint que en els contractes privats no si fiquen. Ara l’equip de Govern de l’alcalde Trias reconeix que té un problema amb els desnonaments de lloguer a la ciutat comtal.

… El dret de propietat immobiliari exerceix una fèrria dictadura sobre el dret a un habitatge digne i assequible i sumeix en un fosc futur a una societat incapaç d’imposar-se a la dictadura patrimonialista del lobby financer-immobiliari.

Algú té una solució habitacional estable pel precariat?

Les dades de la Taula del Tercer Sector, avalades per la mateixa Administració, indiquen que 70.000 llars a Barcelona necessiten un contracte estable de lloguer que no superi els 100€ de renda mensual. Tot inclòs. Aquest hauria d’esser l’abast mínim d’un parc d’habitatge públic a Barcelona que no existeix. Però que no existeixi no vol dir que avui 300.000 persones de la nostre ciutat esperen una solució malvivint mentre hi ha milers de pisos buits. Estem parlant doncs de 70.000 habitatges d’emergència social o, dit d’una altre manera, de lloguer molt assequible.

Els tenim, però no estan accessibles perquè interessos molt poderosos controlen el mercat. Guanyar el debat a l’opinió pública sobre la necessitat d’aquest parc d’habitatge no pot quedar circumscrit només a un problema de beneficència. Aquesta reducció en portaria a construir guettos als quals apartaríem als perdedors d’aquesta injusta societat.

No, nosaltres parlem d’habitatge públic de lloguer com un dret de qualsevol ciutadà, tant guany molt o poc, a un habitatge digne i assequible a les seves possibilitats raonades entorn del 20 al 30% de la renda disponible. Tothom paga impostos i tothom se’n beneficia dels drets ciutadans. Aquest és el debat necessari per a una opció estable econòmica, legislativa, jurídica i socialment. Senzillament és posar l’habitatge al marge del mercat.

Però necessitem una segona condició. No acceptem una aplicació restrictiva amb contractes temporals als quals estan subjectes actualment els llogaters, fruit de les modificacions legislatives del PPsoe a la LAU, que han convertit el lloguer en la  particular dictadura de l’arrendador. No és possible un projecte estable de vida amb contractes de 3 anys renovables any a any.

Dret o beneficència. Habitatge protegit i llogater desamparat.

Barcelona té ara un parc d’habitatge social que en prou feina supera els 10.000 habitatges i ara sí que està ple. Alguns habitatges dotacionals de joves fins i tot han estat venuts a fons d’inversió privats (SOCIMI). En aquest petit parc d’habitatge el paper de l’Administració, en el nostre cas, el Consorci de l’Habitatge de Barcelona ha estat nefast.

Lluny de ser un model, el parc d’habitatge ha patit com mals endèmics els pisos buits, edificis en mal estat i finques mal administrades. La cultura patrimonialista dels gestors, de dreta o esquerra, ha estat l’ADN d’una gestió opaca que ha primat la lògica del mercat privat, altres cops la beneficència i l’aplicació dura de la LAU.

El menysteniment del parc d’habitatges ha estat una constant durant dècades per part dels gestors públics. Aquests habitatges eren una molesta càrrega de la que calia desempallegar-se. I els llogaters eren beneficiaris, no d’un dret, sinó de beneficència i per tant sempre sospitosos d’enganyar. Hem arribat a situacions inversemblants amb habitatges buits per llargues temporades tapiats amb portes de ferro o, per contra, quotes de lloguer que han superat fins i tot al mercat privat. Les irregularitats en els cobraments dels extres o del manteniment han igualat al Consorci amb les pràctiques més dubtoses del mercat privat.

Molts cops l’habitatge públic s’ha convertit en una mena de barraquisme vertical on s’han ajuntat problemàtiques socials amb atur, famílies desestructurades, etc que reforçava d’una banda el caràcter exclusivament assistencial i, per un altre costat, una opinió pública en contra. Si l’habitatge social era mal vist, com un malbaratament de recursos, l’opció neoliberal, l’opció patrimonialista d’accés a l’habitatge es reforçava i reforçava encara més la bombolla immobiliària, que a fi de comptes era el que interessava

L’aposta actual de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat per donar un paper dominant en l’habitatge social a les entitats del tercer sector i especialment a Càritas, organització catòlica en mans del Bisbat de la ciutat, reforçaran el caràcter assistencial del lloguer social i públic allunyant-lo encara més del seu caràcter de dret social bàsic. No és casualitat, que Càritas, rebi donacions de pisos dels bancs enlloc de l’estat que els ha salvat amb els diners de tots. És un apropament cada cop més descarat al model anglosaxo i tatcherià. Per aquesta raó, nosaltres reivindiquem l’habitatge públic com un dret fonamental dels ciutadans i per tant un dret exigible a l’Estat. Té un nom: lloguer social universal.

… Aquests contractes de lloguer públic per tant no serien de naturalesa estrictament civil i patrimonial, sinó que les seves condicions i les quotes a satisfer serien part de la prestació del servei públic.

(*)Caminem cap a un altre model possible…

Dins del marc legal actual, diversos advocats i urbanistes, així com sentències europees i estatals permetrien modificar els paràmetres en el que es mou la gestió de l’habitatge públic i social tant a la ciutat com al país. La Disposició Adicional Primera de la LAU permet establir un règim diferenciat als contractes de lloguer dels habitatges en alguna de les modalitats de promoció pública. Aquests contractes podrien no estar subjectes a la legislació en matèria civil i patrimonial.

En primer lloc,  la seva adjudicació està subjecta a un procediment de concurs transparent en base a uns criteris preestablerts. En segon lloc, les rendes venen marcades per llei i finalment les condicions no són objecte de la suposada llibertat contractual civil. El lloguer públic s’aproparia més a la prestació d’un servei públic i, per tant, seria el desenvolupament d’una competència de l’Administració en matèria d’habitatge que donaria servei mitjançant els contractes subscrits amb els seus llogaters. Aquests contractes per tant no serien de naturalesa estrictament civil i patrimonial, sinó que les seves condicions i les quotes a satisfer serien part de la prestació del servei públic.

Això és important, perquè en la venda a fons voltors del parc d’habitatge a Madrid o Barcelona, caldria preguntar si les garanties als llogaters no haurien d’haver estat incloses en els plecs de condicions de la venda. Aquest matis és fonamentaldoncs els concursos de compravenda no solament han estat mancats de transparència i concurrència en el cas de Barcelona, sinó que les condicions de prestació del servei públic dels habitatges socials estan avui en dubte. En el cas dels habitatges de joves, considerats equipaments dotacionals, afegirien encara més llenya a la discussió.

D’altra banda, els contractes de lloguer social estarien determinats per les lleis de protecció del consumidor  en aquest cas d’un be fonamental com és l’habitatge. El Tribunal de Justícia de l’Unió Europea (TJEU) ha legislat profusament sobre la matèria en clàusules abusives com la revisió unilateral de les condicions dels contractes de lloguer social que podrien causar la pèrdua de l’habitatge habitual. Aquesta qüestió es podria judicialitzar en tant la revisió unilateral de les condicions podria resultar una posició d’indefensió del llogater. Aquesta circumstància ja ha succeït a l’edifici privatitzat de pg Urrutia. No són paraules doncs una sentència contra Alokabide ha permès aturar un desnonament per negar-se aquest a revisar una quota abusiva.

… Lloguer Social Universal.

Podria ser la signatura de nous contractes de lloguer objecte d’abús? S’han mantingut les condicions anteriors? La resposta en el cas de Colon Viviendas a Barcelona és no. Des del punt de vista de la jurisprudència actual seria discutible que les condicions dels contractes de lloguer, en prestació d’un servei públic, només es limitessin a la vigència dels contractes. Ha estat molt més greu encara que s’hagi obligat als llogaters a subscriure nous contractes amb les condicions canviades i això podria ser objecte controvertible davant tribunals de justícia civil.

Dit d’una altra manera, en el moment de compra-venda a un tercer, el rellevant no és només l’anàlisi del preu pagat per la venda en l’expedient patrimonial de la Fundació Pisos de Lloguer (i per tant el Consell Comarcal del Barcelonés, REGESA) sinó també les repercussions que aquesta venda tindrà sobre els contractes de lloguer. Per tant seria imputable a Regesa i a la seva subsidiaria Pisos de Lloguer la manca de transparència en tot el procés en un sector com és el de pisos per a joves que hauria de tenir la consideració de regulat.

Aquesta discussió és extensible a tots els habitatges que avui gestiona l’Agència Catalana de l’Habitatge com al Consorci de l’Habitatge de Barcelona amb tots els pisos d’emergència que està concedint. I és una lluita declarada pel lloguer social universal.

(*) Una part dels raonaments d’aquest article han estat inspirats als webs de Leólo i Urbaniker.

Protesta a Sant Andreu perque Ajuntament vol desnonar a una familia, després de la mort del pare per cáncer.

Mig centenar de persones es concentren davant del pis del PMHB ocupat per la família

Diverses entitats exigeixen un pis de lloguer assequible per a la família.

La família no pot assistir doncs estaven enterrant al pare mort de càncer.

2014-07-26 suport familia desnonada PMHB-titanic11

L’habitatge és un Dret a Sant Andreu… NO UN PRIVILEGI !!!

La convocatòria va ser feta per la mateixa família, As. veïnat del Titanic, Avv’s Sant Andreu, Asc. 500×20, els partits de l’oposició (Icv-EUiA, ERC, PSC, CUP) i va tenir el suport de la FAVB i SAP Muntanya. Més de mig centenar de persones es van congregar davant de la seu del Districte per exigir una solució.

A les 12 hores més de 50 persones es reunien davant dels edificis del Titanic (edificis Vores del Cinturó-PMHB) per expressar el condol i la solidaritat amb la família afectada de desnonament. Sílvia Giménez (veïna i activista de 500×20) i  Carles (membre entitats de Sant Andreu) van explicar als congregats els fets i les demandes concentrades amb exigir una solució digne a la família que ha perdut el pare…. i oposar-se fermament al desnonament sense alternativa.

Després en manifestació es va anar fins a la seu del districte on es va penjar una pancarta del barri als finestrals, i membres de les entitats convocants van fer parlaments pel dret a l’habitatge. Finalment es va quedar per a fer concentracions continuades la setmana següent i al setembre fins a aconseguir un habitatge digne per a la mare i el fill. També es van recollir més de 300 euros per ajudar, doncs es troben sense diners, sense feina, sense recursos.

El protocol Ajuntament BCN castiga famílies que ocupen habitatges públics i de bancs.

La família té pendent un desnonament que podria arribar al setembre doncs només hi ha un compromís de Xavier Trias i PMHB (Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona) per estudiar el cas. Eli i el seu fill de 4 anys han patit un calvari fins avui que han enterrat al Jordi, pare i marit, malalt de càncer des de feia temps.

A desembre del 2013 la intervenció de l’Associació 500×20 va permetre aturar diversos desnonaments per impagament del lloguer al conjunt d’edificis del PMHB conegut amb el nom de Titanic. Va ser llavors quan Eli va conèixer els seus drets i es va convertir en una activista de l’habitatge digne.

Mentre el veïnat solidari exigia habitatge digne per a la família, aquesta en estricta intimitat, enterrava al cementiri de Montjuïc al pare. Al dia següent Eli enviava un calorós agraïment a tota la gent que es va solidaritzar amb ella escrivint això:

hemos dado con una buena persona en Sancho de Avila y nos van a dar una hora para velar y enterrar a mi marido. Nosotros no teniamos dinero ni para eso. Jordi me dijo que os agradeciera de todo corazón vuestra solidaridad y estará con vosotros como un ángel. Yo no tengo palabras para agradeceros lo que habeis hecho por mi y sobre todo por Jordi, mi marido que al final ha podido morir dignamente. Millones de gracias super-familia

Ara mare i fill petit es troben davant d’un futur incert depenent de la bona voluntat de l’administració per donar una solució definitiva o desnonar la família. Tenen el suport de tot el barri que lluitarà per al dret a un habitatge digne per a l’Eli i per a tothom.

Raimond BLASI, Regidor del districte de Sant Andreu, que s’havia rentat les mans des del primer moment, es troba amb un problema habitacional també al seu barri. Des del seu twitter diu que es busca una solució però sense que es perjudiqui a tercers. Quins tercers??? A la suposada família que podria viure en el pis però no pot perquè està ocupat?? quina barra tenen aquesta gent. Des de quan tenen interès en la gent humil i pobre?? Hi ha prou habitatge buit en aquest país per atendre les necessitats de tothom. Si tant d’interès tenen amb tothom…

  • per què el protocol de l’Ajuntament castiga sense dret a habitatge d’emergència a les famílies que ocupen habitatges tant públics com privats i dels bancs???
  • Deixareu al carrer en aquesta família sense solució???
  • on estan les polítiques socials d’aquest ajuntament???
  • Es saltarà Trias i Raimond Blasi aquest protocol per donar sostre a Eli i fill??

Si és així, caldria ja derogar aquesta normativa contra els pobres dels protocols de les Oficines d’Habitatge. Multarà ja Trias els pisos buits de la banca i grans immobiliàries???

Trias i Raimond BLASI teniu un embolic que es resol amb DRET A L’HABITATGE PÚBLIC I ASSEQUIBLE PER A TOTHOM!!

El TEMA a la premsa:

DIARIO.ES/CATALUNYA PLURAL

Btv-Noticies….

btv-500x20

Barcelona baixa els preus dels habitatges públics després de les mobilitzacions dels llogaters

Per què l’Ajuntament no ha fet d’aquesta mesura social “titular de premsa” ????

El Patronat Municipal de l’Habitatge (PMHB) retorna els lloguers als preus del 2007.

Preus abusius han portat a desenes de familias a un pas del desnonament.

logo pmhb

El Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona continua amb el xip de vendre pisos després de 6 anys de crisi.

La mobilització dels veïns del Titanic (Sant Andreu) va obrir el pastís

Corria el setembre del 2013 quan algunes famílies en processos judicials per desnonament del PMHB van arribar a l’Associació 500×20 buscant ajuda. Sense feina i amb rebut mensuals entre 500 i 800 € acumulaven impagaments i el PMHB va iniciar el procés judicial de llançament. Alguns rebuts superaven els ingressos bruts familiars en més de 200 euros.

Un grup de llogaters van organitzar-se en comunitat de veïns, recollir les dades de les famílies amb processos judicials i amb greus dificultats econòmiques. El problema era greu doncs l’Ajuntament de Barcelona també participava de les polítiques neolliberals d’expulsions de famílies pobres en habitatges de titularitat pública que tenien preus de lloguer per sobre del mercat.

La FAVB i l’Associació 500×20 van fer costat als veïns

L’Associació 500×20 va dur el cas a la Junta de la FAVb (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona) i als seus Serveis Jurídics. Es va decidir demanar una reunió amb l’Àrea d’Habitatge de l’AJuntament.

En paral·lel els veïns van buscar també l’ajuda de les entitats veïnals del Districte de Sant Andreu i els desnonaments van obrir un nou front de conflicte al Consell del Districte. Tots els partits es varem veure obligats a prendre partit per evitar la vergonya dels llançaments en habitatges de titularitat pública.

Contradictòriament tot això s’emmarcava dins un procés polític municipal d’autobombo que havia declarat Barcelona “lliure de desnonaments” i signant acords amb entitats socials del Tercer sector, PAh, FVb, etc.

El 18 de novembre hi havia el primer llançament del Marcos i la seva família als habitatges anomenats les Vores del Cinturó ubicat al passeig Santa Coloma. Encara que el llançament estava aturat unes desenes de persones es van concentrar i després van dur la protesta a les Oficines d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona a Diagonal/Glories a va fer costat als representants de la FAVb i de l’Associació 500×20 que van pujar a negociar amb l’Ajuntament.

sant_andreu_titanic_reunioPMHB

reunió amb PMHB dels veïns del Titanic

L’AJuntament dóna una resposta satisfactòria a les demandes socials als pisos del PMHB.

Després de la reunió, la gerència d’Habitatge de BCN, per boca d’Antoni Sorolla es va comprometre a resoldre els diferents conflictes i aturar els llançaments a tots els habitatges públics. El pas és important però ha estat ocultat per les Administracions “perquè no s’estengui l’exemple”. Una mesura social com aquesta hauria estat de gran impacte en els titulars de la premsa i col·locat a l’equip de Trias en posició immillorable respecte del Tripartit d’esquerres que precisament va fer al 2008 la mesura contraria apujant els lloguers públics el 68%, iniciada ja la greu crisi econòmica.

Finalment els acords es van concretar en:

  • Els llançaments han estat paralitzats i es revisaran tots els cassos.
  • Els processos oberts s’han resolt amb el pagament total del deute (alguns casos amb més de 14 mesos d’impagaments) i altres que s’han regularitzat via subvenció familiar.

A més a més..

  • Els lloguers es redueixen fins al 6’42 €/m2. preu previ a la crisi.
  • Si la situació familiar és greu es pot demanar una subvenció al PMHB que abona l’Àrea de Qualitat de Vida de l’Ajuntament per tot allò que excedeixi el 30% dels ingressos del llogater o fins i tot del 20% en el cas de unitats familiars amb ingressos molt baixos.
  • Les quotes complementàries (escala, IBi, etc) queden en mans de les negociacions entre llogaters i administrador de finques (i PMHB).
  • Queda en l’aire el control i justificació de les despeses als edificis i el tema del cobrament de l’IBI als llogaters, cobrament que s’ha generalitzat en els darrers anys.
  • S’han compromés a una política més proactiva i eficient de manteniment de les finques i dels habitatges en quan a arranjament de desperfectes, instal·lacions, etc, que estava bastant abandonada.

Una petita gran victòria deguda a la mobilització popular. Des del blog de l’Habitatge Públic i Assequible volem agrair a la FAVb, a As, 500×20 però especialment al veïnat del Titanic la informació que hauria de ser extensible a totes les comunitats dels edificis dels llogaters d’habitatges públics i socials de la ciutat.

els edificis privatitzats de joves protesten amb grans pancartes a la façana

Una acció coordinada de l’assemblea del veïnat dels edificis venuts a Colon Vivienda permet fer palesa la lliuta.

A les 19hores tots els edificis van desplegar les pancartes

Algun mitja de premsa ha recollit l’acció que fou perfectament coordinada. Sobre les 21 hores a pesar de la dificultat logísitca estaven totes penjades.

Juntament amb la penjada de pancartes es van fer concentracions del veïnat solidari entre representants d’entitats veïnal, membres de Nou Barris Cabrejada, de l’Associació 500×20 i molts veïns a titol personal.

Al dia següent l’aire va malmetre alguna però sembla que es va poder subsanar

els enllaços: eldiario.es i catalunyaexpress.cat

PRIMERA ACCIÓ DEL VEÏNAT DELS EDIFICIS PRIVATITZATS DE LLOGUER SOCIAL PER JOVES.

Els veïns i veïnes de les 4 promocions que ha venut l’Ajuntament de Barcelona al fons voltor Colón Viviendas comencem les mobilitzacions.

DEFENSEM L’HABITATGE PÚBLIC – PROU ESPECULACIÓ

dia 25 de juny a les 19:00h

Penjarem simultàniament pancartes

Concentracions Solidàries davant els edificis.

Les Corts:
• Benavent 51
Nou Barris:
• Pg Urrutia 13-37
• Rio de Janeiro 11
Sant Andreu
• Gran de la Sagrera 77-79

blog ens han venut

Demanem el suport dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona, defensem el comú, defensem el que és públic, denunciem la progressiva privatització del parc públic d’habitatge a la ciutat de Barcelona.

VINE- DÓNA SUPORT -DIFON A LES XARXES -EXPLICA-HO

amb el suport de la FAVB, Associació 500×20 i Nou Barris Cabrejada

Més informació a: http://habitatgepublic.prouespeculacio.org/

L’habitatge públic privatitzat: Un any de lluita dels joves dels blocs 10HJ.

jornada contra privatització habitatges jovesEl veïnat intenta revertir la situació amb el suport de la FAVB i de l’Associació 500×20.

ELS FETS

El passat 2 d’agost de 2013 El Consell Comarcal del Barcelonès va vendre 298 habitatges, quatre promocions de lloguer social de la capital catalana, als districtes de Nou Barris, Les Corts i Sant Andreu.
La Fundació Pisos de Lloguer, organització privada sense ànim de lucre, impulsada pel Consell Comarcal del Barcelonès, era la propietària dels habitatges després que Regesa efectués la transmissió de la gestió dels pisos entre els anys 2004 i 2007. A principis del 2013 es va decidir liquidar la fundació i vendre els seus actius, abans, a una empresa privada. Tots els ajuntaments presents al Consell Comarcal, amb representants de CIU, PSC, ICV i ERC, van donar el vist i plau a la operació també aprovada per l’Agència Catalana de l’Habitatge.
Només es va presentar una empresa a concurs públic, Colon Viviendas, gestora del fons d’inversió Azora, amb seu a Madrid, protagonista de les vendes d’habitatge públic de la Comunitat i l’Ajuntament de Madrid.

Aquest fons d’inversió va pagar 11,4 milions d’euros pels habitatges, que s’hauran de destinar a lloguer social durant 25 anys a comptar des de la data de qualificació de l’habitatge. Els drets de superfície dels edificis en canvi tenen una durada de 75 anys després dels quals hauran de retornar a l’Ajuntament de Barcelona, si no hi ha cap altre acord.

DE COM ENS ASSABENTEM EL VEÏNAT I LA CIUTADANIA

Els veïns i veïnes (d’Urrutia; Rio de Janeiro; Benavent i Gran de la Sagrera) ens vam assabentar d’aquesta privatització quan ja era un fet consumat, mitjançant uns cartells informatius a la porta de les escales, el mes d’agost del 2013. La informació únicament feia esment al canvi de gestió.
El mes de setembre vam rebre dues cartes, una de Fundació Pisos de Lloguer i una altra de Colon Viviendas, informant de la venda i assegurant que les condicions de lloguer en règim de protecció oficial es mantindrien.
El mes de novembre l’Associació 500×20, Associació per el Lloguer Públic i Assequible, publica al seu portal web la notícia de la venda. Apareixen breus publicacions als diaris La Vanguardia, El País, El Periódico. L’1 de desembre, en el programa “Salvados” de LaSextaTV exposen el cas de la venda d’habitatge públic a Madrid al mateix fons voltor i els veïns de Barcelona veiem per televisió les mateixes cartes informatives que ens van enviar a nosaltres, i les conseqüències reals del traspàs dels pisos a mans privades. Pocs mesos després apareixen anuncis de pisos d’aquestes promocions en portals webs immobiliaris, sense esmentar que es tracta de pisos protegits, falsejant les seves característiques i saltant-se la llista de sol•licitants d’accés a l’habitatge públic.

 LA LLUITA: EL CAMÍ QUE HEM FET

A partir del mes de novembre, arran de la poca informació obtinguda i de les sospites que la privatització de l’habitatge afectaria a la situació dels llogaters, els veïns i veïnes ens posem en contacte amb l’associació 500×20 i amb la FAVB. Ens trobem en una primera assemblea d’afectats el 12 de gener de 2014. A partir d’aquí, les diferents promocions afectades, decidim constituir-nos com associacions i comencem un camí plegats que ens ha portat a:

  • Consells de districte i assemblees de barri de tots els districtes afectats.
  • Reunions amb representants dels partits polítics dels districtes.
  • Reunions amb Consell Comarcal del Barcelonès; Agencia Catalana de l’Habitatge; Síndic de Greuges de Catalunya i Síndica de Greuges de Barcelona.
  • Reunions amb Colon Viviendas.
  • Entrevistes amb mitjans de comunicació.

Desprès d’haver fet aquest circuit vàries vegades, hem trobat poques respostes clares, per tant el camí ara ens porta a mobilitzacions i accions d’afectats i de la ciutadania.

LES NOSTRES REIVINDICACIONS

1. DENUNCIEM

  • LA PROGRESSIVA PRIVATITZACIÓ DEL PARC PÚBLIC D’HABITATGE A LA CIUTAT DE BARCELONA

Prou especulació amb l’habitatge públic. En una ciutat on els desnonaments són diaris, demanem que es revoqui la venda a un fons especulador. Defensem l’accés a l’habitatge públic i de lloguer dels ciutadans de Barcelona.

  • VOLEM QUE EL CONTRACTE DE TRASPÀS DE L’ÚS DE SUPERFÍCIE ENTRE LA FUNDACIÓ PISOS DE LLOGUER I COLON VIVIENDAS SIGUI PÚBLIC

Hem demanat a l’Ajuntament a través dels districtes; del Consell Comarcal del Barcelonès; de l’Agència Catalana de l’Habitatge i del Síndic de Greuges, de veure aquest contracte i que aquest document ha de ser públic. Encara no ens han facilitat aquest document. Això ens fa sospitar de possibles irregularitats en el procés.

  • VOLEM QUE L’ADMINISTRACIÓ ADQUIREIXI EL COMPROMÍS DE GARANTIR LA FUNCIÓ SOCIAL D’AQUESTS HABITATGES

S’han venut els drets de superfície durant 75 anys, només queda garantida la funció social durant 25, a comptar des de la data de qualificació de l’habitatge, en algunes promocions ja han passat 12 anys, per tant hi ha un alt marge per especular amb els béns dels ciutadans. Cap dels organismes implicats ens ha deixat clar què passarà amb els habitatges un cop passin aquests 25 anys.

  • IRREGULARITATS A L’ACCÉS DE L’HABITATGE

Demanem que l’accés a l’habitatge públic sigui supervisat per l’administració, que es segueixi l’ordre de la llista del registre de sol•licitants d’accés a l’habitatge per garantir la transparència a l’hora d’accedir a un habitatge públic.

2. RECLAMEM

  • QUE ES MANTINGUIN LES CONDICIONS D’HABITATGE PÚBLIC I DE LLOGUER ALS ACTUALS LLOGATERS I QUE ELS NOUS LLOGATERS GAUDEIXIN DE LES MATEIXES CONDICIONS. JA HI HA VEÏNS QUE HAN HAGUT DE MARXAR EN NO PODER ASSUMIR LES NOVES CONDICIONS.

• Fins ara els llogaters, al caducar els contractes, es revisaven els requisits econòmics dels adjucataris i si complien amb la normativa vigent es feia una renovació del contracte. A l’actualitat no es fan renovacions dels contractes, es fan nous, això suposa una despesa econòmica afegida ja que s’ha d’actualitzar l’aval, unes 6 mensualitats, i la fiança amb un preavís d’un mes d’antelació.
• S’incrementen els costos de quotes de manteniment de l’edifici, amb nombroses irregularitats en aquest manteniment. Demanem poder veure amb detall a on van aquestes quotes.
• S’obliga a tenir una assegurança del contingut de la llar per poder fer una nova contractació, quan, segons la normativa vigent, no és obligatori.
• Es vinculen les places de pàrquing als contractes de lloguer dels pisos i, en molts casos, s’obliga a que s’agafi el pàrquing per poder fer un nou contracte. Fins ara no era obligatori llogar-lo. D’altra banda el seu preu és més alt que al mercat lliure.
• El veïnat que fa un contracte nou s’apunta a la llista de sol•licitants d’accés de l’habitatge el mateix dia que signa el contracte. Demanem que es continuï fent per ordre de llista per garantir la transparència en l’accés.

ENS DIRIGIM ALS NOSTRES CONCIUTADANS

Els veïns i veïnes de les promocions afectades, la FAVB i la Associació 500X20 lluitem per la defensa de l’habitatge públic. Els veïns som conscients de la funció social que compleixen aquests edificis, no lluitem únicament pel benefici propi, estem defensant el que és comú i construït amb diners de tots, demanem el que és just pel veïnat i per la ciutat, estarem on hàgim d’estar per defensar l’habitatge públic de la nostra ciutat i denunciarem la progressiva privatització de l’habitatge, no només en les nostres promocions, per això demanem també el suport de tots els nostres veïns i veïnes de la ciutat de Barcelona i de les entitats.

octubre: Xerrada World Evictions Days 2014 a Sala Ivanow – BCN

Pla general_web1

Dintre de les propostes en motiu de la Setmana Mundial del Dret a l’Habitatge “WorldZeroEvictionDays”, el col·lectiu d’Habitatge Públic, Prou Especulació, juntament amb el suport de l’Associació 500×20, vam organitzar una xerrada informativa a l’Espai 30 de la Nau Ivanow.

L’objectiu de la trobada era donar visibilitat a les problemàtiques existents en matèria d’habitatge al districte de Sant Andreu. Els ponents van ser: la Llum de la PAH de Barcelona, l’Elena de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera 77-79 (10HJ), el Daniel de l’Associació 500×20, la Sílvia dels pisos del Patronat “el Titànic” i la Montse de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu del Palomar.

L’encontre, amb una assistència d’una quarantena de persones, va servir per propiciar un espai de reflexió conjunta envers la recent privatització del bloc de pisos 10HJ Garcilaso al barri de la Sagrera, la mala gestió de l’habitatge públic per part del Patronat, la situació d’emergència habitacional que estan patint moltes famílies, la manca de respostes per part de l’administració, entre d’altres. Sant Andreu té una fita pendent en aquesta àrea i, des de diverses entitats, es pressionarà perquè l’habitatge sigui el que ha de ser. Un dret.

Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera 77-79 (10HJ)
blog: habitatgepublic.prouespeculacio.org
FB: www.facebook.com/habitatgepublicprouspeculacio
Twitter: @Prou_speculacio
c/e: habitatgepublicprouespeculacio@gmail.com