Arxiu de l'autor: 500x20

Quant a 500x20

Associació 500x20 "el Lloguer 100% Públic i assequible"

La crisis i l'empobriment de les llars fan aflorar la morositat a l'habitatge públic.

L’Agència Catalana de l’Habitatge reconeix que 1 de cada 4 llars són moroses.

Després de 7 anys de crisi per fi els polítics es donen per assabentats.

desahucio de montse en Viladecans

Intent de desnonament de la Montse als habitatges públics del barri de Can Palmer a Viladecans al 2012

No anava a ser diferent. Des de fa més de 3 anys diverses entitats estan alertant que els desnonaments de lloguer han crescut i superen amb escreix al hipotecaris, tot i tenir menys vistositat a la premsa.

La majoria de la franja de població que viu als habitatges públics ha sofert la precarització al treball i a la vida des de que va esclatar la crisi en una proporció sense precedents. Hi ha edificis de la Agència Catalana de l’Habitatge on més del 75% dels adults estan en atur.

La classe política creia que la crisi era una cosa passatgera.

Entre el 2008 i el 2010 el Tripartit d’esquerres (PSC+ERC+ICv-EUiA), en plena crisi, va augmentar per dos cops els lloguers del habitatges públics fins a un 56% en total. El m2 passava de 3’8 a 6’4 euros per a famílies submileuristes amb ingressos bruts inferiors a 1331,67. Així una llar amb ingressos de 1000 euros va passar a pagar des de 270 a 450 euros per un pis de 70m2, el 45% de la seva renta. La denúncia feta per Prouespeculació però també per diversos mitjans de comunicació va deixar indiferent a la classe política.

Aquelles mesures sense sentit han estat el desencadenant avui dels desnonaments patits per moltes llars en els darrers mesos a l’habitatge públic. Desenes de llars pateixen l’angoixa quan arriba el primer avís de desnonament dels jutjats. Això passava i passa quan molts cops els lloguers en el mercat lliure eren més baixos que els públics. Finalment quan els desnonaments es van fer una bola imparable les administracions locals, la Generalitat i els Serveis Socials han pres consciencia del problema. L’Associació 500×20 i Prouespeculació van alertar i denunciar aquest fets AQUÍ.

El Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona(amb 6000 habitatges a la ciutat) es va assabentar del problema que tenia després d’aturar-se diversos desnonaments previstos als Habitatges de les Vores del Cinturó, anomenats el Titanic, al barri de Sant Andreu. La FAVB i l’Associació 500×20 van negociar l’aturament de tots ells i la negociació cas a cas de les condicions dels contractes, rebaixes del lloguer i ajuts diversos que finalment han estat ampliats a tot el petit parc d’habitatge públic de Catalunya, tal com ho explica el diari EL PAIS en aquest article.

El PMHB té un protocol per als cassos de morositat “social” des del 2013 però no ha estat més que per la pressió que sembla que finalment s’ha activat en la seva totalitat: ajuts als pagaments puntuals, copagament, assumpció de tots els deutes. Tot i així, molts veïns del Titanic de Sant Andreu al desembre del 2013 es queixaven que pagament fins a més de 700€ per pisos social i que el lloguer representava més del 50% de la renda de la llar. També hi ha moltes queixes respecte dels “extres” o afegits al pagament de la quota bàsica: IBI, ascensor, parking, despeses d’escala, i que el manteniment es molt deficitari.

La majoria de llars no acompleixen els mínims per accedir a un pis social per manca de recursos.

Un precariat creixent truca a les portes de les administracions buscant un habitatge de lloguer assequible que aquesta no en té per oferir. En el seu informe del 2013, la Síndica de Greuges de Barcelona va denunciar que el 61,5% dels sol · licitants d’un pis públic a la capital catalana tenen “molt pocs recursos“, ja que guanyen menys de 16.000 euros anuals.

Ja passava al 2010, la prensa també ho va denunciar: El 52% de los aspirantes a vivienda social no tienen los ingresos mínimos.

les Avv de S.Andreu, partits polítics i As.500×20 demanen juntes: #eli_esqueda

A Eli i fill, veïna ocupant d’un pis del PMHB, se’ls ha denegat pensió viudetat i horfandat.

Assemblea veïnal per recordar que el cas es obert i pendent de desnonament.

eli_es_queda

Eli no té ni pensió ni habitatge ni feina: un cas més dels milers de barcelonines que viuen en precari.

L’Assemblea va permetre explicar als treballadors socials les enormes dificultats pressupostàries en que es desenvolupa la seva feina. Aquestes s’han agreujat els últims anys per l’augment espectacular de la pobresa.

Silvia, membre de l’Associació 500×20, va explicar la situació en concret que viu Eli i el seu fill. Tenen denegada la pensió de viudetat i d’horfandat (el seu pare va morir aquest agost) perque el pare no havia cotitzat 15 anys a la seguretat social. Van intentar viure de lloguer però com no el podien pagar van acabar ocupant un dels 40 habitatges que té el Patronat al Titanic, al Pg. de Santa Coloma, del barri de Sant Andreu. A més els serveis socials tenen l’ordre de castigar a Eli sense habitatge d’emergència, perquè està ocupant un pis social sense dret legal.

Un sense sentit, una normativa de l’Ajuntament que s’enfronta a qualsevol legislació internacional de drets humans. Però és així perquè la casta vol castigar als pobres que es rebelen exigin els seus drets.

El President de l’Associació de Veïnes i Veïns del poble de SAnt Andreu va exigir que aquest cas fos resolt per la regidoria del Districte en la major celeritat.

Després d’unes breus paraules de suport a Eli, present a la taula de l’acte, es va decidir continuar amb les mobilitzacions i l’exigència a la Casa Gran que Eli és un <casus belli> que no el perdrem i sentarà les bases d’una altra política d’habitatge públic a la ciutat.

Alokabide- Anulado un desahucio de alquiler social por renta abusiva.

protesta frente a alokabideLa otrora admirada Sociedad Vasca de Vivienda Pública sufre las mismas problemáticas que aquejan al pequeño parque de vivienda pública del Estado español.

En el año 2013, Alokabide, realizó unos 75 desahucios en el parque de vivienda que gestiona, un total de + de 3000 viviendas. Igualmente, el servicio Bizigune, que gestiona 5193 viviendas de particulares, se produjeron 38 desahucios, principalmente por impagos de alquiler.

La sentencia, contra el desahucio, pone de manifiesto una gestión tendente al lucro en lo que debería ser un derecho.

La Audiencia Provincial de Álava acaba de sentar un precedente que podrán utilizar a su favor los beneficiarios de alquileres sociales en riesgo de desahucio por el impago de su alquiler. A través de un fallo difundido ayer, de 24 de junio, la Audiencia anula el desahucio de un inquilino basándose en que la sociedad pública gestora (Alokabide) no revisó anualmente el precio del alquiler, a pesar de que las condiciones económicas del afectado habían empeorado y de que, por tanto, le correspondía pagar una renta menor.

El fallo, del que es ponente el magistrado Madaria Azcoitia, estima el recurso presentado por el afectado y revoca la sentencia procedente del Juzgado de Primera Instancia de Vitoria-Gasteiz. En aquel fallo se estimó la demanda de desahucio por falta de pago presentada por la entidad gestora, al considerar que el demandado no probó el pago de la renta o las circunstancias de la procedencia de la enervación (únicas causas que pueden alegarse en este tipo de proceso).

En su recurso, el afectado se basa en el Real Decreto 39/2008, sobre régimen jurídico de viviendas de protección pública y medidas financieras en materia de vivienda y suelo -aplicable en el País Vasco-, así como en la Orden de 3 de noviembre de 2010, del Consejero de Vivienda, sobre precios máximos. También en los criterios manifestados públicamente en sede del Parlamento Vasco, en las que se ha venido asegurando que el límite de renta de alquiler es del 30 por ciento de los ingresos.

Así, el afectado asegura que durante 2012 abonó 1.340 euros de más, y en 2013 la renta se calculó inadecuadamente, sin atender a las solicitudes de revisión de la renta, que debían ser anuales. De hecho, el contrato por el que se renovó, transcurridos cinco años, su alquiler social, dejó de incluir la cláusula de revisión anual que sí aparecía en la primera versión.

Las noticias tal las vimos:

El EconomistaEl País

 

La Síndica de Greuges exigeix vigilar el pisos dotacionals de joves perquè no canviïn d'us en mans privades.

La Síndica després de rebre les queixes del veïnat de les promocions privatitzades a Colon Viviendas, filial de Azora Inmobiliaria (Madrid) ha fet l’informa pertinent on exigeix a les Administracions vetllar perquè els habitatges no perdin la funció per la qual van ser creats.

ELS PISOS DOTACIONALS, DESTINATS A COL·LECTIUS ESPECÍFICS, QUE HAN PASSAT A MANS PRIVADES NO PODEN CANVIAR D’ÚS

Vilà ha supervisat el cas de quatre finques de Barcelona en les quals el dret de superfície ha passat de titularitat pública a un fons d’inversió gestionat per una empresa privada. Canviar-ne l’ús podria suposar una vulneració de la normativa
urbanística.

En tractar-se d’un sistema d’habitatge protegit per a una funció social, la síndica rebutja que es puguin establir determinades clàusules contractuals que desvirtuïn aquesta finalitat o que es pugui augmentar el preu del lloguer.

Vila ha suggerit al consistori que, d’acord amb les seves competències en matèria d’urbanisme, realitzi les inspeccions periòdiques oportunes i comprovi que l’ús urbanístic d’aquestes finques és el previst en el Pla General Metropolità.

Els pisos socials dotacionals, destinats a col·lectius específics, que han passat a mans privades no poden canviar d’ús. Aquesta és una de les principals conclusions d’un informe elaborat per la síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, arran de la queixa presentada per un grup de veïns de quatre finques de titularitat pública de Barcelona que estan en desacord, per la desprotecció jurídica que els pot generar, amb la transmissió del dret a superfície dels habitatges on viuen a un fons d’inversió gestionat per una empresa privada. El dret de superfície és un nou règim de tinença residencial que l’Ajuntament de Barcelona impulsa per facilitar l’accés als habitatges de protecció oficial i, segons el qual, l’adjudicatari adquireix la propietat de l’habitatge per un període de 75 anys però el sol queda en mans de l’administració.

Els pisos que han estat motiu de queixa són a Les Corts, Sant Andreu i Nou Barris. Els pisos van ser construïts per Regesa, una empresa que depèn del Consell Comarcal del Barcelonès, en uns terrenys cedits per l’Ajuntament de Barcelona. Una fundació impulsada pel citat consell comarcal tenia el dret de superfície o propietat dels edificis per
175 anys, període durant el qual podia llogar les promocions a particulars que complissin els requeriments d’accés i sense variar-ne l’ús dotacional. Però l’any passat una empresa privada va comprar el dret de superfície després de guanyar un concurs públic i ara és qui explota i gestiona els quatre immobles.

Els veïns i veïnes van exposar a la síndica que, amb el canvi de titularitat, els preocupa la seguretat jurídica del lloguer dels seus habitatges i les condicions d’accés als habitatges dotacionals que s’aplicaran en un futur. Els afectats van denunciar també determinades clàusules que s’estableixen en els nous contractes (com la que vincula el lloguer del pis al lloguer obligatori d’una plaça de pàrquing, així com el pagament de fiances excessives, quotes de despeses de manteniment molt elevades i l’obligació de contractar una assegurança pel contingut de l’habitatge), i problemes de manteniment.

Vilà ha conclòs que, tot i que ara la gestió sigui privada, no es pot canviar l’ús i els pisos han de continuar tenint un ús d’habitatge social dotacional –és a dir destinar-se a satisfer les necessitats temporals de determinats col·lectius, com gent gran o joves, a preus assequibles– i que canviar-lo podria suposar una vulneració de la normativa urbanística. En opinió de la defensora, els afectats no van rebre tota la informació necessària sobre el canvi de titularitat del dret de superfície i la repercussió que això podia tenir en els seus drets contractuals i socials.

Habitatge protegit amb funció social En tractar-se d’un sistema d’habitatge protegit amb funció social, la síndica rebutja que es puguin establir determinades clàusules contractuals que desvirtuïn la finalitat social dels pisos o que es pugui augmentar el preu del lloguer. També creu que la no-acceptació de les clàusules no es pot fer servir de filtre per negar l’accés a determinades persones amb dret a viure en aquests habitatges. La síndica és del parer que el Consorci de l’Habitatge ha de continuar oferint assessorament legal als llogaters i que els nous llogaters que hi accedeixin ho facin en les mateixes condicions que els altres arrendataris d’habitatges dotacionals de la ciutat.

La Llei d’urbanisme defineix els habitatges socials dotacionals com un sistema urbanístic públic, és a dir que es tracta d’habitatges, construïts en sòl de titularitat pública, destinats a satisfer les necessitats temporals de determinats col·lectius, com joves, gent gran o persones discapacitades. Segons el Pla General Metropolità, aquest és el cas de les quatre finques supervisades, on hi viuen en total uns 298 veïns. I, per tant, en el cas hipotètic que el nou adjudicatari del dret de superfície (una empresa privada) volgués donar un ús diferent als habitatges dotacionals, aquest fet podria suposar una vulneració de la normativa urbanística i caldria una actuació de l’Ajuntament per protegir la legalitat.

En aquest sentit, Vila ha suggerit al consistori que, d’acord amb les seves competències en matèria d’urbanisme, realitzi les inspeccions periòdiques oportunes i comprovi que l’ús urbanístic d’aquestes finques és el previst en el Pla General Metropolità.
La síndica també ha incorporat en el seu informe una recomanació al Consorci de l’Habitatge de Barcelona perquè vetlli per a què l’adjudicació, l’accés i l’ocupació dels habitatges es realitzi d’acord amb la normativa a aplicar als habitatges de protecció oficial en règim de lloguer dotacional. De fet, la voluntat del legislador és que s’apliqui als habitatges dotacionals el mateix règim jurídic que als habitatges de protecció oficial pel que fa als requisits per accedir-hi, els sistemes d’adjudicació i d’ocupació, les rendes i els terminis, respectant sempre les especificitats que s’estableixin en aquest sentit per la naturalesa d’habitatges dotacionals destinats a col·lectius específics amb necessitats d’habitatge.

Sobre el mal estat de les finques, els veïns van dir a la síndica que la que es troba en pitjors condicions és la de Les Corts, ja que han caigut trossos de la façana. Tot i això, la  resta d’edificis presenten també problemes de manteniment, com un mal funcionament de  les plaques solars.

Sobre aquesta qüestió, la síndica ha recordat a l’Ajuntament que és convenient que el Consorci de l’Habitatge faci una mediació entre la propietat del dret de superfície i els llogaters per assegurar el bon funcionament i el manteniment dels pisos en totes les seves dimensions. Vilà recorda que es tracta d’habitatges dotacionals que pertanyen a la ciutat
de Barcelona i que quan finalitzi el dret de superfície, els habitatges tornaran a mans del consistori.