Arxiu de l'autor: 500x20

Quant a 500x20

Associació 500x20 "el Lloguer 100% Públic i assequible"

LLoguer social: negoci privat o servei públic de qualitat?

La manca d’un parc d’habitatge públic de lloguer l’ha reduït a un calaix de malendreços

El menysteniment d’aquest model ha estat una constant durant dècades.

Pisos buits, edificis en mal estat, finques mal administrades i l’aplicació dura de la LAU han estat els mals endèmics.

La cultura patrimonialista dels gestors, de dreta o esquerra, ha estat l’ADN d’una gestió opaca.

rio_de_janeiro3

Una declaració de principis.

Avui una tercera part de les llars de Catalunya viu al límit. No poden fer front a cap despesa extra que no sigui menjar o vestir i fins i tot això és complicat. No fa falta donar gaires dades. L’anomenat precariat, aquells ciutadans o llars que viuen en menys de 1000€ són majoritaris als carrers de pobles i ciutats de Catalunya.

De tots els drets robats en nom de la crisi, potser un dels importants és l’habitatge. Sense ell no hi ha projecte de vida (el 75% dels joves viuen amb els pares). Majoritàriament el nou precariat ja no viu en habitatges en propietat o el perdrà en els propers temps. En el mercat de lloguer la relació ingressos/ renda de lloguer ja fa temps que no guarda relació en una estructura salarial en espiral deflacionista. No és d’estranyar que el 70% dels desnonaments a Barcelona siguin per impagament de la quota del lloguer. Quan això succeïx cau sobre el llogater tot el pes dictatorial de la LAU (Llei d’Arrenadaments Urbans). Una de les lleis més regressives d’Europa.

El mercat del lloguer és quasi 100% privat, controlat pel lobby del totxo, bancs i els API, que mantenen preus per sobre de la realitat social xuclant la sang als més pobres. Contradictòriament tots busquen “el lloguer segur” pescant en aigües turbulentes. Una contradicció insoluble en el mercat que acaba ajuntant als pitjor situats: els petits propietaris enfrontats a famílies en precari impossibilitades de pagar rebuts que superen el 50% de la renda disponible. En aquesta guerra entre pobres la LAU resolt a favor de la propietat. És un contracte privat, suposadament de lliure concurrència, on les lleis i la justícia fan prevaler la propietat sobre el dret a l’habitatge.

El dret de propietat immobiliari exerceix una fèrria dictadura sobre el dret a un habitatge digne i assequible i sumeix en un fosc futur a una societat incapaç d’imposar-se a la dictadura patrimonialista del lobby financer-immobiliari. Si la Justícia, que es jutge i part, imposa les condicions del forts, l’Administració mira cap a l’altra costat adduint que en els contractes privats no si fiquen. Ara l’equip de Govern de l’alcalde Trias reconeix que té un problema amb els desnonaments de lloguer a la ciutat comtal.

… El dret de propietat immobiliari exerceix una fèrria dictadura sobre el dret a un habitatge digne i assequible i sumeix en un fosc futur a una societat incapaç d’imposar-se a la dictadura patrimonialista del lobby financer-immobiliari.

Algú té una solució habitacional estable pel precariat?

Les dades de la Taula del Tercer Sector, avalades per la mateixa Administració, indiquen que 70.000 llars a Barcelona necessiten un contracte estable de lloguer que no superi els 100€ de renda mensual. Tot inclòs. Aquest hauria d’esser l’abast mínim d’un parc d’habitatge públic a Barcelona que no existeix. Però que no existeixi no vol dir que avui 300.000 persones de la nostre ciutat esperen una solució malvivint mentre hi ha milers de pisos buits. Estem parlant doncs de 70.000 habitatges d’emergència social o, dit d’una altre manera, de lloguer molt assequible.

Els tenim, però no estan accessibles perquè interessos molt poderosos controlen el mercat. Guanyar el debat a l’opinió pública sobre la necessitat d’aquest parc d’habitatge no pot quedar circumscrit només a un problema de beneficència. Aquesta reducció en portaria a construir guettos als quals apartaríem als perdedors d’aquesta injusta societat.

No, nosaltres parlem d’habitatge públic de lloguer com un dret de qualsevol ciutadà, tant guany molt o poc, a un habitatge digne i assequible a les seves possibilitats raonades entorn del 20 al 30% de la renda disponible. Tothom paga impostos i tothom se’n beneficia dels drets ciutadans. Aquest és el debat necessari per a una opció estable econòmica, legislativa, jurídica i socialment. Senzillament és posar l’habitatge al marge del mercat.

Però necessitem una segona condició. No acceptem una aplicació restrictiva amb contractes temporals als quals estan subjectes actualment els llogaters, fruit de les modificacions legislatives del PPsoe a la LAU, que han convertit el lloguer en la  particular dictadura de l’arrendador. No és possible un projecte estable de vida amb contractes de 3 anys renovables any a any.

Dret o beneficència. Habitatge protegit i llogater desamparat.

Barcelona té ara un parc d’habitatge social que en prou feina supera els 10.000 habitatges i ara sí que està ple. Alguns habitatges dotacionals de joves fins i tot han estat venuts a fons d’inversió privats (SOCIMI). En aquest petit parc d’habitatge el paper de l’Administració, en el nostre cas, el Consorci de l’Habitatge de Barcelona ha estat nefast.

Lluny de ser un model, el parc d’habitatge ha patit com mals endèmics els pisos buits, edificis en mal estat i finques mal administrades. La cultura patrimonialista dels gestors, de dreta o esquerra, ha estat l’ADN d’una gestió opaca que ha primat la lògica del mercat privat, altres cops la beneficència i l’aplicació dura de la LAU.

El menysteniment del parc d’habitatges ha estat una constant durant dècades per part dels gestors públics. Aquests habitatges eren una molesta càrrega de la que calia desempallegar-se. I els llogaters eren beneficiaris, no d’un dret, sinó de beneficència i per tant sempre sospitosos d’enganyar. Hem arribat a situacions inversemblants amb habitatges buits per llargues temporades tapiats amb portes de ferro o, per contra, quotes de lloguer que han superat fins i tot al mercat privat. Les irregularitats en els cobraments dels extres o del manteniment han igualat al Consorci amb les pràctiques més dubtoses del mercat privat.

Molts cops l’habitatge públic s’ha convertit en una mena de barraquisme vertical on s’han ajuntat problemàtiques socials amb atur, famílies desestructurades, etc que reforçava d’una banda el caràcter exclusivament assistencial i, per un altre costat, una opinió pública en contra. Si l’habitatge social era mal vist, com un malbaratament de recursos, l’opció neoliberal, l’opció patrimonialista d’accés a l’habitatge es reforçava i reforçava encara més la bombolla immobiliària, que a fi de comptes era el que interessava

L’aposta actual de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat per donar un paper dominant en l’habitatge social a les entitats del tercer sector i especialment a Càritas, organització catòlica en mans del Bisbat de la ciutat, reforçaran el caràcter assistencial del lloguer social i públic allunyant-lo encara més del seu caràcter de dret social bàsic. No és casualitat, que Càritas, rebi donacions de pisos dels bancs enlloc de l’estat que els ha salvat amb els diners de tots. És un apropament cada cop més descarat al model anglosaxo i tatcherià. Per aquesta raó, nosaltres reivindiquem l’habitatge públic com un dret fonamental dels ciutadans i per tant un dret exigible a l’Estat. Té un nom: lloguer social universal.

… Aquests contractes de lloguer públic per tant no serien de naturalesa estrictament civil i patrimonial, sinó que les seves condicions i les quotes a satisfer serien part de la prestació del servei públic.

(*)Caminem cap a un altre model possible…

Dins del marc legal actual, diversos advocats i urbanistes, així com sentències europees i estatals permetrien modificar els paràmetres en el que es mou la gestió de l’habitatge públic i social tant a la ciutat com al país. La Disposició Adicional Primera de la LAU permet establir un règim diferenciat als contractes de lloguer dels habitatges en alguna de les modalitats de promoció pública. Aquests contractes podrien no estar subjectes a la legislació en matèria civil i patrimonial.

En primer lloc,  la seva adjudicació està subjecta a un procediment de concurs transparent en base a uns criteris preestablerts. En segon lloc, les rendes venen marcades per llei i finalment les condicions no són objecte de la suposada llibertat contractual civil. El lloguer públic s’aproparia més a la prestació d’un servei públic i, per tant, seria el desenvolupament d’una competència de l’Administració en matèria d’habitatge que donaria servei mitjançant els contractes subscrits amb els seus llogaters. Aquests contractes per tant no serien de naturalesa estrictament civil i patrimonial, sinó que les seves condicions i les quotes a satisfer serien part de la prestació del servei públic.

Això és important, perquè en la venda a fons voltors del parc d’habitatge a Madrid o Barcelona, caldria preguntar si les garanties als llogaters no haurien d’haver estat incloses en els plecs de condicions de la venda. Aquest matis és fonamentaldoncs els concursos de compravenda no solament han estat mancats de transparència i concurrència en el cas de Barcelona, sinó que les condicions de prestació del servei públic dels habitatges socials estan avui en dubte. En el cas dels habitatges de joves, considerats equipaments dotacionals, afegirien encara més llenya a la discussió.

D’altra banda, els contractes de lloguer social estarien determinats per les lleis de protecció del consumidor  en aquest cas d’un be fonamental com és l’habitatge. El Tribunal de Justícia de l’Unió Europea (TJEU) ha legislat profusament sobre la matèria en clàusules abusives com la revisió unilateral de les condicions dels contractes de lloguer social que podrien causar la pèrdua de l’habitatge habitual. Aquesta qüestió es podria judicialitzar en tant la revisió unilateral de les condicions podria resultar una posició d’indefensió del llogater. Aquesta circumstància ja ha succeït a l’edifici privatitzat de pg Urrutia. No són paraules doncs una sentència contra Alokabide ha permès aturar un desnonament per negar-se aquest a revisar una quota abusiva.

… Lloguer Social Universal.

Podria ser la signatura de nous contractes de lloguer objecte d’abús? S’han mantingut les condicions anteriors? La resposta en el cas de Colon Viviendas a Barcelona és no. Des del punt de vista de la jurisprudència actual seria discutible que les condicions dels contractes de lloguer, en prestació d’un servei públic, només es limitessin a la vigència dels contractes. Ha estat molt més greu encara que s’hagi obligat als llogaters a subscriure nous contractes amb les condicions canviades i això podria ser objecte controvertible davant tribunals de justícia civil.

Dit d’una altra manera, en el moment de compra-venda a un tercer, el rellevant no és només l’anàlisi del preu pagat per la venda en l’expedient patrimonial de la Fundació Pisos de Lloguer (i per tant el Consell Comarcal del Barcelonés, REGESA) sinó també les repercussions que aquesta venda tindrà sobre els contractes de lloguer. Per tant seria imputable a Regesa i a la seva subsidiaria Pisos de Lloguer la manca de transparència en tot el procés en un sector com és el de pisos per a joves que hauria de tenir la consideració de regulat.

Aquesta discussió és extensible a tots els habitatges que avui gestiona l’Agència Catalana de l’Habitatge com al Consorci de l’Habitatge de Barcelona amb tots els pisos d’emergència que està concedint. I és una lluita declarada pel lloguer social universal.

(*) Una part dels raonaments d’aquest article han estat inspirats als webs de Leólo i Urbaniker.

Protesta a Sant Andreu perque Ajuntament vol desnonar a una familia, després de la mort del pare per cáncer.

Mig centenar de persones es concentren davant del pis del PMHB ocupat per la família

Diverses entitats exigeixen un pis de lloguer assequible per a la família.

La família no pot assistir doncs estaven enterrant al pare mort de càncer.

2014-07-26 suport familia desnonada PMHB-titanic11

L’habitatge és un Dret a Sant Andreu… NO UN PRIVILEGI !!!

La convocatòria va ser feta per la mateixa família, As. veïnat del Titanic, Avv’s Sant Andreu, Asc. 500×20, els partits de l’oposició (Icv-EUiA, ERC, PSC, CUP) i va tenir el suport de la FAVB i SAP Muntanya. Més de mig centenar de persones es van congregar davant de la seu del Districte per exigir una solució.

A les 12 hores més de 50 persones es reunien davant dels edificis del Titanic (edificis Vores del Cinturó-PMHB) per expressar el condol i la solidaritat amb la família afectada de desnonament. Sílvia Giménez (veïna i activista de 500×20) i  Carles (membre entitats de Sant Andreu) van explicar als congregats els fets i les demandes concentrades amb exigir una solució digne a la família que ha perdut el pare…. i oposar-se fermament al desnonament sense alternativa.

Després en manifestació es va anar fins a la seu del districte on es va penjar una pancarta del barri als finestrals, i membres de les entitats convocants van fer parlaments pel dret a l’habitatge. Finalment es va quedar per a fer concentracions continuades la setmana següent i al setembre fins a aconseguir un habitatge digne per a la mare i el fill. També es van recollir més de 300 euros per ajudar, doncs es troben sense diners, sense feina, sense recursos.

El protocol Ajuntament BCN castiga famílies que ocupen habitatges públics i de bancs.

La família té pendent un desnonament que podria arribar al setembre doncs només hi ha un compromís de Xavier Trias i PMHB (Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona) per estudiar el cas. Eli i el seu fill de 4 anys han patit un calvari fins avui que han enterrat al Jordi, pare i marit, malalt de càncer des de feia temps.

A desembre del 2013 la intervenció de l’Associació 500×20 va permetre aturar diversos desnonaments per impagament del lloguer al conjunt d’edificis del PMHB conegut amb el nom de Titanic. Va ser llavors quan Eli va conèixer els seus drets i es va convertir en una activista de l’habitatge digne.

Mentre el veïnat solidari exigia habitatge digne per a la família, aquesta en estricta intimitat, enterrava al cementiri de Montjuïc al pare. Al dia següent Eli enviava un calorós agraïment a tota la gent que es va solidaritzar amb ella escrivint això:

hemos dado con una buena persona en Sancho de Avila y nos van a dar una hora para velar y enterrar a mi marido. Nosotros no teniamos dinero ni para eso. Jordi me dijo que os agradeciera de todo corazón vuestra solidaridad y estará con vosotros como un ángel. Yo no tengo palabras para agradeceros lo que habeis hecho por mi y sobre todo por Jordi, mi marido que al final ha podido morir dignamente. Millones de gracias super-familia

Ara mare i fill petit es troben davant d’un futur incert depenent de la bona voluntat de l’administració per donar una solució definitiva o desnonar la família. Tenen el suport de tot el barri que lluitarà per al dret a un habitatge digne per a l’Eli i per a tothom.

Raimond BLASI, Regidor del districte de Sant Andreu, que s’havia rentat les mans des del primer moment, es troba amb un problema habitacional també al seu barri. Des del seu twitter diu que es busca una solució però sense que es perjudiqui a tercers. Quins tercers??? A la suposada família que podria viure en el pis però no pot perquè està ocupat?? quina barra tenen aquesta gent. Des de quan tenen interès en la gent humil i pobre?? Hi ha prou habitatge buit en aquest país per atendre les necessitats de tothom. Si tant d’interès tenen amb tothom…

  • per què el protocol de l’Ajuntament castiga sense dret a habitatge d’emergència a les famílies que ocupen habitatges tant públics com privats i dels bancs???
  • Deixareu al carrer en aquesta família sense solució???
  • on estan les polítiques socials d’aquest ajuntament???
  • Es saltarà Trias i Raimond Blasi aquest protocol per donar sostre a Eli i fill??

Si és així, caldria ja derogar aquesta normativa contra els pobres dels protocols de les Oficines d’Habitatge. Multarà ja Trias els pisos buits de la banca i grans immobiliàries???

Trias i Raimond BLASI teniu un embolic que es resol amb DRET A L’HABITATGE PÚBLIC I ASSEQUIBLE PER A TOTHOM!!

El TEMA a la premsa:

DIARIO.ES/CATALUNYA PLURAL

Btv-Noticies….

btv-500x20

Barcelona baixa els preus dels habitatges públics després de les mobilitzacions dels llogaters

Per què l’Ajuntament no ha fet d’aquesta mesura social “titular de premsa” ????

El Patronat Municipal de l’Habitatge (PMHB) retorna els lloguers als preus del 2007.

Preus abusius han portat a desenes de familias a un pas del desnonament.

logo pmhb

El Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona continua amb el xip de vendre pisos després de 6 anys de crisi.

La mobilització dels veïns del Titanic (Sant Andreu) va obrir el pastís

Corria el setembre del 2013 quan algunes famílies en processos judicials per desnonament del PMHB van arribar a l’Associació 500×20 buscant ajuda. Sense feina i amb rebut mensuals entre 500 i 800 € acumulaven impagaments i el PMHB va iniciar el procés judicial de llançament. Alguns rebuts superaven els ingressos bruts familiars en més de 200 euros.

Un grup de llogaters van organitzar-se en comunitat de veïns, recollir les dades de les famílies amb processos judicials i amb greus dificultats econòmiques. El problema era greu doncs l’Ajuntament de Barcelona també participava de les polítiques neolliberals d’expulsions de famílies pobres en habitatges de titularitat pública que tenien preus de lloguer per sobre del mercat.

La FAVB i l’Associació 500×20 van fer costat als veïns

L’Associació 500×20 va dur el cas a la Junta de la FAVb (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona) i als seus Serveis Jurídics. Es va decidir demanar una reunió amb l’Àrea d’Habitatge de l’AJuntament.

En paral·lel els veïns van buscar també l’ajuda de les entitats veïnals del Districte de Sant Andreu i els desnonaments van obrir un nou front de conflicte al Consell del Districte. Tots els partits es varem veure obligats a prendre partit per evitar la vergonya dels llançaments en habitatges de titularitat pública.

Contradictòriament tot això s’emmarcava dins un procés polític municipal d’autobombo que havia declarat Barcelona “lliure de desnonaments” i signant acords amb entitats socials del Tercer sector, PAh, FVb, etc.

El 18 de novembre hi havia el primer llançament del Marcos i la seva família als habitatges anomenats les Vores del Cinturó ubicat al passeig Santa Coloma. Encara que el llançament estava aturat unes desenes de persones es van concentrar i després van dur la protesta a les Oficines d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona a Diagonal/Glories a va fer costat als representants de la FAVb i de l’Associació 500×20 que van pujar a negociar amb l’Ajuntament.

sant_andreu_titanic_reunioPMHB

reunió amb PMHB dels veïns del Titanic

L’AJuntament dóna una resposta satisfactòria a les demandes socials als pisos del PMHB.

Després de la reunió, la gerència d’Habitatge de BCN, per boca d’Antoni Sorolla es va comprometre a resoldre els diferents conflictes i aturar els llançaments a tots els habitatges públics. El pas és important però ha estat ocultat per les Administracions “perquè no s’estengui l’exemple”. Una mesura social com aquesta hauria estat de gran impacte en els titulars de la premsa i col·locat a l’equip de Trias en posició immillorable respecte del Tripartit d’esquerres que precisament va fer al 2008 la mesura contraria apujant els lloguers públics el 68%, iniciada ja la greu crisi econòmica.

Finalment els acords es van concretar en:

  • Els llançaments han estat paralitzats i es revisaran tots els cassos.
  • Els processos oberts s’han resolt amb el pagament total del deute (alguns casos amb més de 14 mesos d’impagaments) i altres que s’han regularitzat via subvenció familiar.

A més a més..

  • Els lloguers es redueixen fins al 6’42 €/m2. preu previ a la crisi.
  • Si la situació familiar és greu es pot demanar una subvenció al PMHB que abona l’Àrea de Qualitat de Vida de l’Ajuntament per tot allò que excedeixi el 30% dels ingressos del llogater o fins i tot del 20% en el cas de unitats familiars amb ingressos molt baixos.
  • Les quotes complementàries (escala, IBi, etc) queden en mans de les negociacions entre llogaters i administrador de finques (i PMHB).
  • Queda en l’aire el control i justificació de les despeses als edificis i el tema del cobrament de l’IBI als llogaters, cobrament que s’ha generalitzat en els darrers anys.
  • S’han compromés a una política més proactiva i eficient de manteniment de les finques i dels habitatges en quan a arranjament de desperfectes, instal·lacions, etc, que estava bastant abandonada.

Una petita gran victòria deguda a la mobilització popular. Des del blog de l’Habitatge Públic i Assequible volem agrair a la FAVb, a As, 500×20 però especialment al veïnat del Titanic la informació que hauria de ser extensible a totes les comunitats dels edificis dels llogaters d’habitatges públics i socials de la ciutat.

els edificis privatitzats de joves protesten amb grans pancartes a la façana

Una acció coordinada de l’assemblea del veïnat dels edificis venuts a Colon Vivienda permet fer palesa la lliuta.

A les 19hores tots els edificis van desplegar les pancartes

Algun mitja de premsa ha recollit l’acció que fou perfectament coordinada. Sobre les 21 hores a pesar de la dificultat logísitca estaven totes penjades.

Juntament amb la penjada de pancartes es van fer concentracions del veïnat solidari entre representants d’entitats veïnal, membres de Nou Barris Cabrejada, de l’Associació 500×20 i molts veïns a titol personal.

Al dia següent l’aire va malmetre alguna però sembla que es va poder subsanar

els enllaços: eldiario.es i catalunyaexpress.cat

octubre: Xerrada World Evictions Days 2014 a Sala Ivanow – BCN

Pla general_web1

Dintre de les propostes en motiu de la Setmana Mundial del Dret a l’Habitatge “WorldZeroEvictionDays”, el col·lectiu d’Habitatge Públic, Prou Especulació, juntament amb el suport de l’Associació 500×20, vam organitzar una xerrada informativa a l’Espai 30 de la Nau Ivanow.

L’objectiu de la trobada era donar visibilitat a les problemàtiques existents en matèria d’habitatge al districte de Sant Andreu. Els ponents van ser: la Llum de la PAH de Barcelona, l’Elena de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera 77-79 (10HJ), el Daniel de l’Associació 500×20, la Sílvia dels pisos del Patronat “el Titànic” i la Montse de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu del Palomar.

L’encontre, amb una assistència d’una quarantena de persones, va servir per propiciar un espai de reflexió conjunta envers la recent privatització del bloc de pisos 10HJ Garcilaso al barri de la Sagrera, la mala gestió de l’habitatge públic per part del Patronat, la situació d’emergència habitacional que estan patint moltes famílies, la manca de respostes per part de l’administració, entre d’altres. Sant Andreu té una fita pendent en aquesta àrea i, des de diverses entitats, es pressionarà perquè l’habitatge sigui el que ha de ser. Un dret.

Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera 77-79 (10HJ)
blog: habitatgepublic.prouespeculacio.org
FB: www.facebook.com/habitatgepublicprouspeculacio
Twitter: @Prou_speculacio
c/e: habitatgepublicprouespeculacio@gmail.com

La carrera d'obstacles per obtenir un pis d'emergència social abans del desnonament

El Consorci de l’Habitatge de Barcelona publica uns requisits molt durs

Poc a repartir: Avui la Borsa d’Habitatge de Lloguer de BCN sols té 7 pisos.

Es trata d’ocultar a l’opinió pública els cassos més punyents de la Banca i immobiliàries.

Enfrentamiento_mossos_vecinos_desahucio_Barcelona

Ningú controla els abusos dels oligarques del totxo i les finances …

però es mira amb lupa “el pobre”!

No es tracta de la garantia del dret a l’habitatge digne que és un article decoratiu de la Constitució espanyola. Si tens poc a repartir el normal és que excloguis amb criteris arbitraris i això és precisament el que ha decidit el Consorci de l’Habitatge de Barcelona. Per tant, els criteris no garanteixen el dret a l’habitatge de qualsevol ciutadà sinó evitar escenes torbadores de famílies al carrer i actuacions policials desproporcionades. Això és el que hi ha.

I el que hi ha és que l’Ajuntament s’ha quedat sense pisos socials. Les denúncies sobre l’enorme quantitat de pisos públics buits dels moviments socials i entitats com la nostra, però sobretot, la llarga i dura crisi que vivim ha omplert el minúscul parc d’habitatge públic i social de Barcelona. La Borsa d’habitatge del Consorci de Barcelona ofereix ja només 7 pisos i el Patronat Municipal de l’Habitatge i l’Agència Catalana de l’Habitatge esgoten els últims cartutxos.

La Taula d’Emergències que concedeix els pisos ha estat criticada per la Síndica de Greuges de Barcelona perquè ha concedit una mitjana de 140 pisos / any quan els desnonaments es compten a milers. L’espera per entrar a pisos d’emergència “ja concedits” s’allarga un mínim de 3 o 4 mesos des del desnonament. Mentre les famílies passen els seus dies allotjats als apartaments temporals de Navas o en pensions repartides per tota la ciutat.

Aquesta és la realitat simple i plana … l’ Reglament per a l’adjudicació d’Habitatges d’emergència social i creació d’1 Fitxer de dades personals .

Què entenen per emergència social? la pèrdua de l’habitatge habitual a causa dels impagaments hipotecaris o de lloguer sobrevinguts per la crisi. El procés només s’inicia quan la llar té ja una ordre de desallotjament del Banc, de la immobiliària, l’API o del propietari. S’entén llavors que les famílies passen una terrible angoixa entre la sentència judicial en què perden l’habitatge i la concessió si es dóna d’un pis d’emergència. Les llars amb menors encara els tenen certa consideració per la hipòcrita protecció dels menors de l’Administració.

Però els casos de parelles, joves o solteria queden pràcticament exclosos. Però avui dia són milers els exclosos, després de 7 anys de crisi, perquè moltes llars ja han perdut l’habitatge i mai van entrar en la tutela de l’Administració. Viuen en habitacions, en cases de familiars o senzillament ocupant un habitatge.

Les persones amb desnonament pendent hauran de complir molts requisits.

  1. tenir sentència de desnonament a causa d’impagaments de lloguer o hipoteca en què el primer rebut impagat és abans de 6 mesos de l’entrada en l’habitatge (per evitar espavilats). Per pèrdua del pis perquè el banc no fa lloguer social després de la dació en pagament. Per pisos en males condicions higièniques o estructurals on visquin menors, per familiars amb malaltia molt greu o incapacitat, sempre que passi després d’entrar al pis. Tot i això la majoria de desnonaments amb els requisits no són atesos per “falta de tutela efectiu” de l’Administració. Anem que ni les Oficines d’Habitatge ni els Serveis Socials es volen assabentar que una llar es queda al carrer. Queden exclosos les llars:
    • que ocupen pisos
    • que viuen en habitacions.
    • que viuen en cases de familiars
    • de joves parelles que necessiten independència econòmica però no tenen prou ingressos.
    • amb impagaments però que les seves rendes de la unitat de convivència superen el 30% del pagament del lloguer o hipoteca. Si un cobra 1000 € però no paga 290 de quota queda exclòs.
    • impagaments de quota d’habitatge en què el primer rebut impagat és abans de 6 mesos de l’entrada en l’habitatge (per evitar espavilats).
    • que hagin rebutjat un pis de protecció en els últims dos anys.
    • que no disposin de uns ingressos mínims no superin 0,4 vegades l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM = 532 € / mes), o sigui 213 € i uns ingressos màxims de 532 € / 1 persona i 1065 € / una unitat de convivència.
  2. quedar-se sense habitatge perquè després de la dació, l’entitat financera o immobiliària no accedeix a fer un contracte de lloguer social. Fixeu-vos que són d’emergència llars que tenien una hipoteca impagada però no en canvi una unitat familiar que viu amb 426 € en una habitació de 300 € / mes.
  3. unitats de convivència en què viuen menors en condicions de poca salubritat i inseguretat.
  4. unitats de convivència amb membres amb greus problemes de salut agreujats per les condicions higièniques de l’habitatge i que no es poden resoldre tècnicament. Cal demostrar que llogo el pis abans dels problemes de salut.
  5. unitats de convivència amb membres amb greus problemes de mobilitat sempre que el fet hagi succeït després de la signatura del contracte.
  6. unitats de convivència que viuen amb menors en edificis en condicions greus estructurals sempre que hagin signat el contracte abans de conèixer aquestes i que no es puguin resoldre tècnicament.

Les persones amb desnonament pendent hauran de signar “un contracte social”.

La cursa d’obstacles contínua perquè un cop superats els esculls dels requisits s’han de presentar un munt de documents i la novetat és que s’ha de signar un “ contracte social “. Les Oficines d’Habitatge es comprometen a pagar la diferència si la quota supera el 30% de la renda familiar i t’exigeixen la revisió continuada de la situació monetària de la família. però crida l’atenció les condicions i compromisos que s’exigeixen: “fomentar la seva integració a la comunitat”, “seguiment de les condicions contractuals”, “seguiment dels Serveis Socials de les obligacions contractuals” “i propostes de sanció per incompliments o poca col·laboració de la família “.

En realitat s’està suggerint que les famílies que accedeixen als pisos d’emergència són problemàtiques en si mateixes. Per això, exigeixen un codi de bona conducta, un contracte social … en definitiva mètodes de control social molt a l’estil de les últimes tècniques neoliberals del Gran Germà. A ningú li demanen un codi de bona conducta quan crea una empresa o compra un pis. Ja hi ha lleis per castigar les actituds incíviques. No cal avançar que es van a incomplir. Finalment l’article 10 permet dues coses:

  • desestimar la concessió del pis d’emergència si no s’ha demostrat fefaentment la seva necessitat tot i complir tots els requisits.
  • tot i tenir concedit un pis, en el cas que en tres mesos no s’hagués pogut lliurar, la unitat familiar perdrà el dret adquirit.Com deia una família de la nostra Associació 500×20:

    “… cal muntar un pollastre i sortir a la premsa per assegurar-se el dret a un habitatge digne …”

dijous 23/10 – Assemblea general d'habitatges dotacionals de joves a BCN

Esperem que vingueu gent de totes les promocions !!

DIA: 23 octubre – – – HORA: 19h – – – LLOC: Aúrea Social c/ Sardenya 261 – – – Metro: Sagrada Familia


Aquest proper dijous fem un important esforç per aplegar esforços dels 27 edificis dotacionals de joves i més de 2000 habitatges per lluitar per unes condicions justes en els contractes de lloguer com servei públic que són.

Tenim el suport de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) i de l’Associació 500×20 “per l’habitatge públic i assequible”.


 

cartell assemblea 23 10HJ


La Síndica de Greuges de Barcelona emet una nota de premsa en favor del caràcter públic dels habitatges dotacionals de Joves venuts al fons immobiliari Colon Viviendas, de Azora Inmobiliaria.

Els pisos dotacionals, destinats a col·lectius específics, que han passat a mans privades no poden canviar d’ús

vegeu la nota de premsa AQUÍ

Desenes de pisos buits, edificis en mal estat i finques mal administrades, mals endèmics del Patronat (PMHB)

La rebelió dels llogaters del Titanic revela el mal estat del parc d’habitatge públic.

El menysteniment de l’habitatge social ha estat una constant durant dècades.

sant_andreu_titanic_vista general

El batejat Titanic, “que s’enfonsa”, en una vista des del Pg de Sta. Coloma

Els desnonaments de famílies ho destapa tot.

Ha finals del 2013 els cinc edificis que componien el Titanic – Habitatges de les Vores del Cinturó- es trobaven en un estat físic deplorable. A més la propietat, el Patronat Municipal Habitatge de Barcelona, havia iniciat processos de desnonament contra famílies per impagament de lloguers que molts eren realment abusius. Amb l’assessorament de l’Associació 500×20 i la FAVB, van aconseguir petites victòries com expliquen en l’anterior post.

Habitatge Buit, primer mal endèmic.

El Patronat Municipal de l’Habitatge gestiona directament poc més de 6000 habitatges (0’8% de l’habitatge de BCN). Tot i tenint un petit stock, ha estat una immobiliària pública, amb una gestió deplorable i durant dècades ha mantingut desenes de pisos buits. Amb la crisi del 2007 les necessitats d’habitatge d’emergència per a les famílies que es quedaven al carrer per no poder pagar el lloguer han crescut exponencialment.

Era una vergonya que a finals del 2013, després de 5 anys de crisi i molers de desnonaments, només en els 8 edificis del Titanic, hi havia 40 habitatges buits, repartits entre els edificis. L’Associació de veïnes i Veïns del Titanic ho van denunciar a l’Associació 500×20, al Districte de Sant Andreu i al mateix Patronat

La llista que ens varen passar és llarga:

EDIFICI A: 2, EDIFICI B: 2, EDIFICI C: 2, EDIFICI D: 8, EDIFICI E: 6, EDIFICI F: 3, EDIFICI G: 6, EDIFICI F: 3

Alguns dels habitatges després anys han estat ocupats per famílies desesperades. Per evitar això, el PMHB es dedicava a tapiar o posar dobles portes (com indiquen les imatges de la galeria). Per als polítics es tracta d’evitar que els habitatges siguin ocupats. O sigui, prefereixen que estiguin buits.

El mateix succeeix en moltes altres promocions… a RenfeMeridiana, a Rosello i Porcel, als habitatges de joves, etc

Un cas paradigmàtic: la família d l’Elisabeth

Elisabeth és una dóna valenta però molts dies enfonsada per les dificultats que ha d’entomar en el dia a dia. Amb dos fills i el marit amb un càncer terminal va ocupar un pis per evitar no trobar-se al carrer. Ara el PMHB vol desallotjar-los. L’Associació 500×20 està recolçant aquesta familia i recentment el judici contra ella va sentenciar el dret del PMHB ha desallotjar-la. Té el suport del veïnat que no entenen de lleis i veien que és un crim el desnonament encara sense data prevista. No es de rebut dir que hi ha molta gent com ella que tenen dret i la solució és fotre un  fora per posar un altre que suposadament acompleix determinats requisits.

Tots seran gent treballadora y pobre que més dona!

O es tracta de repartir injustament la miseria o es tracta de garantir el dret a l’habitatge??