Arxiu de l'autor: 500x20

Quant a 500x20

Associació 500x20 "el Lloguer 100% Públic i assequible"

Habitatge públic: Superfície necessària per una unitat familiar o de convivència.

Del cas que exposem aquí, creiem que és important deixar-ne constància ja que moltes famílies reben habitatges socials i, en aquests, s’ha de correspondre adequadament superfície i membres de la unitat familiar. Aquesta informació la trobem valuosa perquè ha estat impossible trobar-la a Internet. És per per això que l’hem publicada.

CAS:
Una família va rebre un pis d’emergència habitacional després de la lluita de l’Associació 500×20 per una alternativa al desnonament que tenia pendent.

Aquesta família té 4 membres, parella i dos fills, i va rebre un pis d’emergència social aquest 2014. L’habitatge en qüestió té 44.920m2. Crèiem que aquella família no podia viure en aquell espai on dormien tots 4 en una habitació de 11,45 m2.

Vàrem presentar una pregunta a l’Oficina d’Habitatge del Districte i la resposta va ser la següent.

RESPOSTA:

Segons el tècnic del servei ara va en funció del nombre d’habitacions i dels metres quadrats d’aquestes. En el cas exposat caldria un pis de dues habitacions que tinguin entre 8 i 12 metres quadrats cadascuna d’elles (serien habitaciones dobles), o bé 3 habitacions on una d’elles tingui entre 8 i 12 metres quadrats (doble), i les altres dues tinguin, com a mínim, entre 5 i 8 metres quadrats (individuals). Si el pis no tingués habitacions, es considera que hi poden viure 2 persones. Normalment la cèdula d’habitabilitat marca el nombre de persones màxim que pot tenir un pis.

 

Urgente: 8000€ para juicio contra responsables de la venta de viviendas de la Comunidad de Madrid a Goldman Sachs

Las afectadas buscan desesperadamente 8000€ para iniciar proceso penal.

Queda una semana y piden su ayuda AQUÍ.

.
afectadasIVIMA
.

Mientras Blackstone y Goldman Sachs estan enfangados en decenas de desahucios de los 6.000 pisos protegidos comprados en España buscando beneficios que dupliquen los 420 millones invertidos.

2935 VIVIENDAS DEL IVIMA

2935 FAMILIAS AFECTADAS

Esta campaña de crowdfunding tiene como objetivo principal sufragar los gastos del equipo jurídico que lleva la causa penal contra los máximos responsables de la venta de 2935 viviendas públicas de la Comunidad de Madrid y defender los derechos de todos los madrileños y futuros adjudicatarios de viviendas del Instituto de la Vivienda de Madrid (IVIMA), ya que lo que se ha producido es un expolio del patrimonio de la Comunidad de Madrid.

La venta de las viviendas públicas a un fondo buitre, sin previo aviso a sus inquilinos, además está suponiendo la modificación de muchas de las condiciones para los legales adjudicatarios de estas viviendas, como la supresión de ayudas al alquiler, la subida de cuotas de comunidad, el pago del IBI o la tasa de basuras como si fuesen propietarios, la supresión de las juntas de administración vecinal y la expulsión de sus casas a quienes no puedan comprarlas al llegar al 7º año de contrato.

La Asociación Afectados IVIMA y sus participantes buscan como objetivos principales los siguientes puntos:
• La suspensión cautelar y posterior anulación de la venta de viviendas públicas de IVIMA y EMVS a los fondos de inversión.
• La paralización de cualquier nueva venta de viviendas públicas de IVIMA y EMVS a los fondos de inversión.
• La prórroga automática de los alquileres de las viviendas públicas de IVIMA y EMVS.
• El ofrecimiento preferente a los inquilinos de la compra de sus viviendas y al mismo precio que costó su construcción.
• El mantenimiento de las ayudas de reducción del alquiler del IVIMA.
• La paralización de cualquier desahucio por impago provocado por motivos económicos.
• La reducción significativa del actual precio de módulo oficial para las viviendas de protección oficial.

¡Defendemos nuestras casas, no queremos que especulen con ellas! ¡No queremos que nos obliguen a irnos de nuestros barrios!

+++info en Afectadas IVIMA y en GOTEO.ORG

Debat- 26 març – dijous – Habitatge: escenari actual i futur … amb ANC+PAH+500×20+Prou_Speculació

Xerrada sobre Habitatge: Situació actual i escenaris de futur a la ciutat de Barcelona

26/3 19 hores. Espai Comunitari de Porta (baixos de la Plaça Sóller)

Companyes de l’associació 500×20, de la PAH de Barcelona, de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, de la Sectorial Arquitectura de l’Assemblea Nacional Catalana, de la Asociación para el Desarrollo de la Casa Bioclimática, debatrem sobre el dret a un habitatge digne, d’urbanisme, sobre el dret a la ciutat, entre d’altres.

Des d’Habitatge Públic. Prou Especulació tractarem d’incidir en el fet que no és compatible un escenari de futur sense un parc d’habitatge públic consolidat i sense el retorn dels habitatges privatitzats al domini públic.

Us hi esperem!
acte9Bplus_web

Els fons voltors immobiliaris imposen la llei del més fort al país.

La SAREB es rendeix als fons voltors.

  • El QE – quantitative easing ianqui i europeu- enmascararà la propietat d’un milió d’habitatges buits.
  • L’actual onada compradors en dòlars i la propera en euros dels QE canviara la fesomia de la propietat immobiliària de l’estat
  • És una maquinació, complexe i disfressada de keynesianisme.
  • Polítics, banquers, financers i gestors venen les seves “pàtries” per aturar els aires de canvi en la política d’habitatge a l’estat espanyol.
  • El dret a l’habitatge xocarà contra un enemic emmascarat en la propietat, origen i localització.
  • Llogaters i ocupes s’enfronten a un enemic salvatge com s’ha demostrat a Madrid.

“Si protestas, te desahuciamos”

Ahir eldiario.es va donar la campanada que coses molt grosses estan passant a la superestructura financera que ho impregna tot. Aquesta capa, la de les finances, cobreix totes les relacions socials i econòmiques amb una pàtina de poder opac en la qual es difícil distingir l’enemic. Per això, els fons d’inversió sovint són vehicles financers dels bancs què actuen de manera autònoma. Estan a la teva ciutat però passen desapercebuts encara que mouen milers de milions. A l’estat espanyol els fons d’inversió immobiliària van ser dissenyats en època de la Chacón i el Zapatero. Es diuen SOCIMI i van ser aprovats amb tots els avantatges fiscals per Ppsoe+CiU+PNV.

Concretament eldiario.es informava que Catalunya Caixa està oferint als clients que no poden afrontar els pagaments de la hipoteca un “acord d’espera“ -a temps millors- per a romandre en l’habitatge uns mesos a canvi d’un pagament d’entre 300 i 400 euros mensuals. L’espera és a l’aterratge del fons immobiliari Blackstone que va comprar “els actius” de la caixa catalana (títols de deute hipotecari sènior). buitres_web_imatgeEl Frob després de titulitzar tot el deute (6400 milions €) es va quedar amb els actius més problemàtics de cobrar, deute júnior, que ha traspassat a la Sareb. Les notícies només s’aturen ens els aspectes formals i financers. Però la seva lectura per una ciutadana normal no pot portar més que indignació perquè darrera de cada títol de deute hi ha un drama humà deslligat de la mentida financera.

És la Sareb, uns ens públic, la que està darrera de molts dels desnonaments que succeïxen als barris populars. És en aquests barris on Catalunya Caixa va estafar en preus i hipoteques a milers de famílies humils i immigrants. Tot amb la connivència de directors d’oficina ( treballant amb objectius fixats amb la signatura de Narcís Serra), immobiliàries locals a comissió i notaris que miraven cap a l’altre costat mentre cobraven els seus emoluments. Les transaccions hipotecaries eren a preus impossibles a persones que molts cops no entenien ni tant sols l’idioma, ajuntant avals creuats entre gent desconeguda o fent trampes comptables en les possibilitats de pagar crèdits… amb la música de fons que l’habitatge mai baixa de preu, nosaltres no tenim hipoteques tòxiques però sí els bancs més solvents del món i juguem a la Champions League del món mundial.

Els hipotecats pensaven que, al signar la hipoteca, els diners que rebien venien d’altres que prèviament havien dipositat els seus estalvis al banc. Però això és un mite que repeteixen intencionadament molts economistes davant la càmera. En un sistema fiduciari controlat, no per l’estat sinó per bancs privats, és la signatura de la mateixa hipoteca que concedeix al banc privat la potestat de crear una anotació comptable en el seu actiu. No només creen diners del no res sinó que a sobre te’l fan tornar amb interessos. Els estats moderns han delegat un dret social i democràtic a un ens “privat” que fa negoci “privat” amb aquesta potestat. És una estafa disfressada, és una delegació imperdonable de sobirania d’estats i parlaments al poder financer. Si el parlament català, espanyol o europeu no té capacitat d’emetre moneda, i aquesta està segrestada por un poder obscur, financer, això no és sobirania.

De fet, els bancs i fons internacionals ja tenen el control de l’emissió de moneda, el cobrament del deute i la submissió de l’aparell judicial, policial i si cal militar per cobrar-los a tots els països. Estan amagats darrera una espesa cortina de fum d’institucions monetàries (FMI, BM, BCE…) i lobbys que fan de murs de contenció, repetint un discurs enganyós fins a fer-lo real davant la població. És la democràcia segrestada.

Reginald Mc Kenna – jefe Banco Midlands Inglaterra
… “Em fa por pensar que la gent del carrer no vol saber que els bancs poden i creen diners perquè aquells que controlen el crèdit del país dirigeixen la política dels governs i tenen a les seves mans el destí de la humanitat”

A Catalunya alguns dels que pretenen crear estructures d’Estat amaguen aquesta pèrdua democràtica i ni parlen de la desfeta de Catalunya Caixa comprada pel BBVA. Alguns dels Prohoms Catalans viuen i fan negocis a l’esfera virtual de les finances o actuen com a botiguers en un món global. Ni pensen en els habitatges de la gent que ara es troben en mans de fons voltors immobiliaris engrandits amb el “quantitative easing” (QE) de la Reserva Federal dels EE.UU (FED)

Al 2010 els bancs americans atresoraven milers de cèdul·les hipotecaries aturades als seus balanços esperant, a llarg termini, el retorn dels capitals i els interessos dels hipotecats, en gran part afro-americans. La FED “va comprar” durant més de dos anys aquests títols hipotecaris i altres deutes de tota mena als bancs americans a raó de més de 80.000 milions de dolars/mes (QE). Fixeu-vos bé que ni tant sols la promesa d’Obama d’ajudar a la classe mitjana americana, de la mateixa manera que als bancs, tampoc s’ha materialitzat. Encara que hagués estat un altre greuje respecte dels que no tenen res.

La FED al comprar aquest deute ha inundant Wall Street d’uns diners que estaven aturats esperant el futur. Són milers de milions que des del futur ( la promesa de devolució dels diners dels hipotecats) arriben per a ser utilitzats al present. I mira per on, aquests diners creats per la compra massiva de deute hipotecari impagable dels afroamericans acaben d’arribar al nostre país comprant el mateix: deutes.

Fernando Gumuzio, fundador de Azora, des del seu despatx al carrer Serrano on veu l’enorme bandera espanyola que presideix la  Plaça de Colón de Madrid.
… “Me parece injusto llamarlos buitre, es una descalificación. Prefiero el término de oportunistas. Ponen dinero en activos muy complicados y ayudan a limpiar los balances. …-hecha la faena- …  vendrán los fondos institucionales”.

Per a quina raó els resulta rendible comprar “actius” immobiliaris a l’Estat espanyol?

Bàsicament perquè els diners s’han de prestar per generar nous diners (creació de diners com a deute d’altres) . Primer el negoci el van fer els alemanys i francesos que van prestar als bancs espanyols per generar la Bombolla. Ara, mentre Europa està entretinguda en la picabaralla de la creació del seu “quantitative easing”, els fons anglosaxons fan caixa comprant actius rendibles al nostre país en una primera onada compradora en dòlars. Després, quan ja funcioni la màquina monetària de Draghi, vindrà una segona onada d’euros perquè al nostre país tant les administracions com empreses i milers de famílies estan atrapades en el deute etern.

Per a Blackstone ja no es tracta de cobrar el capital, o sigui, el suposat preu que el mercat va fer pagar al crèdul hipotecat espanyol que pensava que comprava una “propietat”. Aquest mateix fons ha comprat amb un descompte del FROB de més del 50% (~ 3000 milions) els habitatges de Catalunya Banc mentre que la seva plataforma de gestión inmobiliaria, CXI, passava a Kennedy Wilson y Värde Partners. Un enrevessat embolic que emmascara l’enemic.

Uns tenen deutes i els altres els compren. Però els compren amb deutes que previàment han estat monetaritzats amb màgia de bruixots a la seu de la FED o del BCE.

És un cocktail perfecte: una administració endeutada, uns bons contactes i un fons voltor ple de diners per comprar.

On està el lloc de trobada on es fan aquests negocis? Qui fa de mediador? Qui rep comissions? quines són les plusvàlues que es generen? Quin règim fiscal tenen? Quin són els noms i cognoms que tenen dret a decidir sobre les vides de milers de persones?

Per què perillen els mini-parcs d’habitatge públic catalans i estatals?

Doncs que ens ho expliqui la gent que ha viscut la traumàtica venta de més de 3000 habitatges públics a Madrid o els set edificis de joves de Barcelona, comprats per Azora Inmobiliaria a preus tirats a Regesa que es troba en fallida. Són, per tant, paquets d’habitatges, concentrats en el mateix edifici, que fa la gestió més barata i senzilla.

Ara cal fixar-se en els comptes de qualsevol empresa immobiliària pública per saber si els deutes la poden ofegar. Pels fons voltors l’habitatge públic és un caramel perquè les administracions catalanes estan ofegades i perquè són fàcils de gestionar. L’Agència Catalana de l’Habitatge n’és un exemple que el seu secretari Carles Sala no té cap problema en airejar: la venda dels seus 14.000 pisos repartits per Catalunya.

Es tracta d’ajuntar la fam amb les ganes de menjar. La venda dels habitatges de Madrid acaba d’arribar com a denúncia per frau a la mateixa ONU i hi ha una imputació d’alts càrrecs polítics. A Catalunya, la venda de quatre edificis de joves a l’agost del 2013 va suposar automàticament unes plusvàlues del 40% per a la immobiliària Azora que es presentava “en solitari” a la subhasta.

Pel que fa als comptes del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona (PMHB) i valorar com n’es de perillós el seu deute que arrossega es pot visitar el seu web. Encara que la situació pressupostàriament de l’Ajuntament de Barcelona pot ajudar en qualsevol moment, els més de 200 milions d’euros de deutes amb entitats financeres són molts diners. Així mateix el passiu corrent del PMHB suposen pagaments anuals de 25 milions d’euros per als bancs. Massa deute per poc més de 6000 habitatges de lloguer públic.

Això significa, que durant tots aquests anys, les administracions han construït en base al crèdit hipotecari i no amb recursos propis, fruit dels nostres impostos. Primer els nostres governants van renunciar al dret sobirà de controlar l’emissió de moneda i després s’han deixat seduir per l’encanteri del crèdit bancari.

Què se n’ha fet dels nostres impostos???

És opcional, no obligatori, repercutir l'IBI en el rebut de lloguer d'un habitatge.

Cap llei actual obliga a pagar l’IBI del pis (antiga contribució urbana). Però, si el possible llogater ho accepta en el contracte, aleshores sí tindria l’obligació de pagar-lo. De tota manera, hi ha una altra excepció: els contractes de lloguer anteriors a 9 de maig de 1985. L’ article 20 de la LAU 29/1994 (que està vigent a dia d’avui) diu:

“Les parts poden pactar que les despeses generals per l’adequat sosteniment de l’immoble, els seus serveis, TRIBUTS , càrregues i responsabilitats que no siguin susceptibles d’individualització i que corresponguin a l’habitatge arrendat o als seus accessoris, siguin a càrrec de l’arrendatari. ”
Tot això afecta a qualsevol arrendament. Per tant, seria oportú que, en els habitatges públics i de lloguer social, l’Administració corresponent no els cobrés ja que genera un impost sobre una propietat d’ella mateixa. És una mala praxi del mercat privat, que s’ha estès al sector públic, en un país on l’habitatge és com una vaca que pot ser munyida continuadament.
Es diferent el cas dels contractes d’arrendament d’habitatge subscrits fins al 9 maig 1985, on ÉS OBLIGATORI que EL LLOGATER ABONI L’IBI de l’immoble arrendat, llevat que s’hagi establert en el contracte que és l’amo  qui pagarà IBI. Així ho estableixen les Disposicions transitòries Segona, apt. 10, i Tercera, apt. 9, de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’arrendaments urbans.

D’altra banda, el llogater pot -i ha- d’exigir comprovants del cost a la propietat que certifiquin què és el que es paga. Amb això l’arrendador s’obre fiscalment a l’arrendatari …. Recordeu que la propietat li pot cobrar l’IBI però llavors l’arrendador o la propietat no s’ho pot desgravar a l’IRPF. Seria un frau, però, quin inspector ho comprovarà! Rajoy és registrador de la propietat, a qui creieu que dóna suport?
Hi ha multitud de queixes en aquest sentit als fòrums.

Carta agraïment d'Afectades IVIMA a Prou_Speculació x crowdfunding

afectadasIVIMA

Querid@s compañer@s de la Asociación 500×20 y Habitatge Públic, el gesto que habéis tenido al colaborar en nuestra campaña de crowdfunding, nos conmueve y nunca os lo podremos agradecer suficientemente.
Somos conscientes de lo difícil que es, en estos momentos de precariedad, destinar una parte de lo poco que tenemos a contribuir económicamente con cualquier causa, por justa que sea. De ahí que cualquier ayuda que hubierais podido aportar ya habría sido invalorable, pero es que vosotr@s habéis multiplicado de tal manera el esfuerzo que nos habéis dejado impresionados, de veras.
Vuestro esfuerzo nos hace confiar más, si cabe, en que seremos capaces de conseguir arrebatar nuestras casas al fondo buitre y recuperarlas para el patrimonio público, de donde nunca debieron salir. Sabemos que la pelea va a ser difícil, que durará mucho más de lo que quisiéramos y que tendremos que poner lo mejor de nosotr@s para ganar. Pero estamos convencid@s de que teniendo de compañer@s de viaje a personas con un espíritu como el vuestro, la victoria está asegurada.
Muchas gracias, de todo corazón, y a seguir en la pelea.

Un abrazo.

+++info en Afectadas IVIMA y para crowdfunding en GOTEO.ORG

e-periodico: Inquilinos en el nido del buitre!

e-periodico

Vivienda pública en manos de fondos privados

Inquilinos en el nido del buitre

Las familias viven con inquietud las maniobras para cobrarles más

Regesa vendió 700 pisos sociales a Goldman Sachs en Barcelona

La compra de viviendas públicas por los denominados fondos buitre estadounidenses, que en Madrid ha derivado en un alud de desahucios, no es un fenómeno exclusivo de la capital de España. Barcelona también se apuntó a la moda en lo peor de la crisis. El Consell Comarcal del Barcelonès vendió a Azora Goldman Sachs entre el 2010 y el 2013 siete promociones repartidas por diversos barrios de la capital catalana que suman 683 pisos. Los afectados viven desde entonces en la zozobra. Aunque la normativa autonómica y los contratos suscritos les impiden cometer abusos como los de Madrid, las familias se quejan porque periódicamente tienen que hacer frente a los in…

leer en e-periodico