Habitatge públic: Superfície necessària per una unitat familiar o de convivència.

Del cas que exposem aquí, creiem que és important deixar-ne constància ja que moltes famílies reben habitatges socials i, en aquests, s’ha de correspondre adequadament superfície i membres de la unitat familiar. Aquesta informació la trobem valuosa perquè ha estat impossible trobar-la a Internet. És per per això que l’hem publicada.

CAS:
Una família va rebre un pis d’emergència habitacional després de la lluita de l’Associació 500×20 per una alternativa al desnonament que tenia pendent.

Aquesta família té 4 membres, parella i dos fills, i va rebre un pis d’emergència social aquest 2014. L’habitatge en qüestió té 44.920m2. Crèiem que aquella família no podia viure en aquell espai on dormien tots 4 en una habitació de 11,45 m2.

Vàrem presentar una pregunta a l’Oficina d’Habitatge del Districte i la resposta va ser la següent.

RESPOSTA:

Segons el tècnic del servei ara va en funció del nombre d’habitacions i dels metres quadrats d’aquestes. En el cas exposat caldria un pis de dues habitacions que tinguin entre 8 i 12 metres quadrats cadascuna d’elles (serien habitaciones dobles), o bé 3 habitacions on una d’elles tingui entre 8 i 12 metres quadrats (doble), i les altres dues tinguin, com a mínim, entre 5 i 8 metres quadrats (individuals). Si el pis no tingués habitacions, es considera que hi poden viure 2 persones. Normalment la cèdula d’habitabilitat marca el nombre de persones màxim que pot tenir un pis.

 

Urgente: 8000€ para juicio contra responsables de la venta de viviendas de la Comunidad de Madrid a Goldman Sachs

Las afectadas buscan desesperadamente 8000€ para iniciar proceso penal.

Queda una semana y piden su ayuda AQUÍ.

.
afectadasIVIMA
.

Mientras Blackstone y Goldman Sachs estan enfangados en decenas de desahucios de los 6.000 pisos protegidos comprados en España buscando beneficios que dupliquen los 420 millones invertidos.

2935 VIVIENDAS DEL IVIMA

2935 FAMILIAS AFECTADAS

Esta campaña de crowdfunding tiene como objetivo principal sufragar los gastos del equipo jurídico que lleva la causa penal contra los máximos responsables de la venta de 2935 viviendas públicas de la Comunidad de Madrid y defender los derechos de todos los madrileños y futuros adjudicatarios de viviendas del Instituto de la Vivienda de Madrid (IVIMA), ya que lo que se ha producido es un expolio del patrimonio de la Comunidad de Madrid.

La venta de las viviendas públicas a un fondo buitre, sin previo aviso a sus inquilinos, además está suponiendo la modificación de muchas de las condiciones para los legales adjudicatarios de estas viviendas, como la supresión de ayudas al alquiler, la subida de cuotas de comunidad, el pago del IBI o la tasa de basuras como si fuesen propietarios, la supresión de las juntas de administración vecinal y la expulsión de sus casas a quienes no puedan comprarlas al llegar al 7º año de contrato.

La Asociación Afectados IVIMA y sus participantes buscan como objetivos principales los siguientes puntos:
• La suspensión cautelar y posterior anulación de la venta de viviendas públicas de IVIMA y EMVS a los fondos de inversión.
• La paralización de cualquier nueva venta de viviendas públicas de IVIMA y EMVS a los fondos de inversión.
• La prórroga automática de los alquileres de las viviendas públicas de IVIMA y EMVS.
• El ofrecimiento preferente a los inquilinos de la compra de sus viviendas y al mismo precio que costó su construcción.
• El mantenimiento de las ayudas de reducción del alquiler del IVIMA.
• La paralización de cualquier desahucio por impago provocado por motivos económicos.
• La reducción significativa del actual precio de módulo oficial para las viviendas de protección oficial.

¡Defendemos nuestras casas, no queremos que especulen con ellas! ¡No queremos que nos obliguen a irnos de nuestros barrios!

+++info en Afectadas IVIMA y en GOTEO.ORG

Debat- 26 març – dijous – Habitatge: escenari actual i futur … amb ANC+PAH+500×20+Prou_Speculació

Xerrada sobre Habitatge: Situació actual i escenaris de futur a la ciutat de Barcelona

26/3 19 hores. Espai Comunitari de Porta (baixos de la Plaça Sóller)

Companyes de l’associació 500×20, de la PAH de Barcelona, de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, de la Sectorial Arquitectura de l’Assemblea Nacional Catalana, de la Asociación para el Desarrollo de la Casa Bioclimática, debatrem sobre el dret a un habitatge digne, d’urbanisme, sobre el dret a la ciutat, entre d’altres.

Des d’Habitatge Públic. Prou Especulació tractarem d’incidir en el fet que no és compatible un escenari de futur sense un parc d’habitatge públic consolidat i sense el retorn dels habitatges privatitzats al domini públic.

Us hi esperem!
acte9Bplus_web

Els fons voltors immobiliaris imposen la llei del més fort al país.

La SAREB es rendeix als fons voltors.

  • El QE – quantitative easing ianqui i europeu- enmascararà la propietat d’un milió d’habitatges buits.
  • L’actual onada compradors en dòlars i la propera en euros dels QE canviara la fesomia de la propietat immobiliària de l’estat
  • És una maquinació, complexe i disfressada de keynesianisme.
  • Polítics, banquers, financers i gestors venen les seves “pàtries” per aturar els aires de canvi en la política d’habitatge a l’estat espanyol.
  • El dret a l’habitatge xocarà contra un enemic emmascarat en la propietat, origen i localització.
  • Llogaters i ocupes s’enfronten a un enemic salvatge com s’ha demostrat a Madrid.

“Si protestas, te desahuciamos”

Ahir eldiario.es va donar la campanada que coses molt grosses estan passant a la superestructura financera que ho impregna tot. Aquesta capa, la de les finances, cobreix totes les relacions socials i econòmiques amb una pàtina de poder opac en la qual es difícil distingir l’enemic. Per això, els fons d’inversió sovint són vehicles financers dels bancs què actuen de manera autònoma. Estan a la teva ciutat però passen desapercebuts encara que mouen milers de milions. A l’estat espanyol els fons d’inversió immobiliària van ser dissenyats en època de la Chacón i el Zapatero. Es diuen SOCIMI i van ser aprovats amb tots els avantatges fiscals per Ppsoe+CiU+PNV.

Concretament eldiario.es informava que Catalunya Caixa està oferint als clients que no poden afrontar els pagaments de la hipoteca un “acord d’espera“ -a temps millors- per a romandre en l’habitatge uns mesos a canvi d’un pagament d’entre 300 i 400 euros mensuals. L’espera és a l’aterratge del fons immobiliari Blackstone que va comprar “els actius” de la caixa catalana (títols de deute hipotecari sènior). buitres_web_imatgeEl Frob després de titulitzar tot el deute (6400 milions €) es va quedar amb els actius més problemàtics de cobrar, deute júnior, que ha traspassat a la Sareb. Les notícies només s’aturen ens els aspectes formals i financers. Però la seva lectura per una ciutadana normal no pot portar més que indignació perquè darrera de cada títol de deute hi ha un drama humà deslligat de la mentida financera.

És la Sareb, uns ens públic, la que està darrera de molts dels desnonaments que succeïxen als barris populars. És en aquests barris on Catalunya Caixa va estafar en preus i hipoteques a milers de famílies humils i immigrants. Tot amb la connivència de directors d’oficina ( treballant amb objectius fixats amb la signatura de Narcís Serra), immobiliàries locals a comissió i notaris que miraven cap a l’altre costat mentre cobraven els seus emoluments. Les transaccions hipotecaries eren a preus impossibles a persones que molts cops no entenien ni tant sols l’idioma, ajuntant avals creuats entre gent desconeguda o fent trampes comptables en les possibilitats de pagar crèdits… amb la música de fons que l’habitatge mai baixa de preu, nosaltres no tenim hipoteques tòxiques però sí els bancs més solvents del món i juguem a la Champions League del món mundial.

Els hipotecats pensaven que, al signar la hipoteca, els diners que rebien venien d’altres que prèviament havien dipositat els seus estalvis al banc. Però això és un mite que repeteixen intencionadament molts economistes davant la càmera. En un sistema fiduciari controlat, no per l’estat sinó per bancs privats, és la signatura de la mateixa hipoteca que concedeix al banc privat la potestat de crear una anotació comptable en el seu actiu. No només creen diners del no res sinó que a sobre te’l fan tornar amb interessos. Els estats moderns han delegat un dret social i democràtic a un ens “privat” que fa negoci “privat” amb aquesta potestat. És una estafa disfressada, és una delegació imperdonable de sobirania d’estats i parlaments al poder financer. Si el parlament català, espanyol o europeu no té capacitat d’emetre moneda, i aquesta està segrestada por un poder obscur, financer, això no és sobirania.

De fet, els bancs i fons internacionals ja tenen el control de l’emissió de moneda, el cobrament del deute i la submissió de l’aparell judicial, policial i si cal militar per cobrar-los a tots els països. Estan amagats darrera una espesa cortina de fum d’institucions monetàries (FMI, BM, BCE…) i lobbys que fan de murs de contenció, repetint un discurs enganyós fins a fer-lo real davant la població. És la democràcia segrestada.

Reginald Mc Kenna – jefe Banco Midlands Inglaterra
… “Em fa por pensar que la gent del carrer no vol saber que els bancs poden i creen diners perquè aquells que controlen el crèdit del país dirigeixen la política dels governs i tenen a les seves mans el destí de la humanitat”

A Catalunya alguns dels que pretenen crear estructures d’Estat amaguen aquesta pèrdua democràtica i ni parlen de la desfeta de Catalunya Caixa comprada pel BBVA. Alguns dels Prohoms Catalans viuen i fan negocis a l’esfera virtual de les finances o actuen com a botiguers en un món global. Ni pensen en els habitatges de la gent que ara es troben en mans de fons voltors immobiliaris engrandits amb el “quantitative easing” (QE) de la Reserva Federal dels EE.UU (FED)

Al 2010 els bancs americans atresoraven milers de cèdul·les hipotecaries aturades als seus balanços esperant, a llarg termini, el retorn dels capitals i els interessos dels hipotecats, en gran part afro-americans. La FED “va comprar” durant més de dos anys aquests títols hipotecaris i altres deutes de tota mena als bancs americans a raó de més de 80.000 milions de dolars/mes (QE). Fixeu-vos bé que ni tant sols la promesa d’Obama d’ajudar a la classe mitjana americana, de la mateixa manera que als bancs, tampoc s’ha materialitzat. Encara que hagués estat un altre greuje respecte dels que no tenen res.

La FED al comprar aquest deute ha inundant Wall Street d’uns diners que estaven aturats esperant el futur. Són milers de milions que des del futur ( la promesa de devolució dels diners dels hipotecats) arriben per a ser utilitzats al present. I mira per on, aquests diners creats per la compra massiva de deute hipotecari impagable dels afroamericans acaben d’arribar al nostre país comprant el mateix: deutes.

Fernando Gumuzio, fundador de Azora, des del seu despatx al carrer Serrano on veu l’enorme bandera espanyola que presideix la  Plaça de Colón de Madrid.
… “Me parece injusto llamarlos buitre, es una descalificación. Prefiero el término de oportunistas. Ponen dinero en activos muy complicados y ayudan a limpiar los balances. …-hecha la faena- …  vendrán los fondos institucionales”.

Per a quina raó els resulta rendible comprar “actius” immobiliaris a l’Estat espanyol?

Bàsicament perquè els diners s’han de prestar per generar nous diners (creació de diners com a deute d’altres) . Primer el negoci el van fer els alemanys i francesos que van prestar als bancs espanyols per generar la Bombolla. Ara, mentre Europa està entretinguda en la picabaralla de la creació del seu “quantitative easing”, els fons anglosaxons fan caixa comprant actius rendibles al nostre país en una primera onada compradora en dòlars. Després, quan ja funcioni la màquina monetària de Draghi, vindrà una segona onada d’euros perquè al nostre país tant les administracions com empreses i milers de famílies estan atrapades en el deute etern.

Per a Blackstone ja no es tracta de cobrar el capital, o sigui, el suposat preu que el mercat va fer pagar al crèdul hipotecat espanyol que pensava que comprava una “propietat”. Aquest mateix fons ha comprat amb un descompte del FROB de més del 50% (~ 3000 milions) els habitatges de Catalunya Banc mentre que la seva plataforma de gestión inmobiliaria, CXI, passava a Kennedy Wilson y Värde Partners. Un enrevessat embolic que emmascara l’enemic.

Uns tenen deutes i els altres els compren. Però els compren amb deutes que previàment han estat monetaritzats amb màgia de bruixots a la seu de la FED o del BCE.

És un cocktail perfecte: una administració endeutada, uns bons contactes i un fons voltor ple de diners per comprar.

On està el lloc de trobada on es fan aquests negocis? Qui fa de mediador? Qui rep comissions? quines són les plusvàlues que es generen? Quin règim fiscal tenen? Quin són els noms i cognoms que tenen dret a decidir sobre les vides de milers de persones?

Per què perillen els mini-parcs d’habitatge públic catalans i estatals?

Doncs que ens ho expliqui la gent que ha viscut la traumàtica venta de més de 3000 habitatges públics a Madrid o els set edificis de joves de Barcelona, comprats per Azora Inmobiliaria a preus tirats a Regesa que es troba en fallida. Són, per tant, paquets d’habitatges, concentrats en el mateix edifici, que fa la gestió més barata i senzilla.

Ara cal fixar-se en els comptes de qualsevol empresa immobiliària pública per saber si els deutes la poden ofegar. Pels fons voltors l’habitatge públic és un caramel perquè les administracions catalanes estan ofegades i perquè són fàcils de gestionar. L’Agència Catalana de l’Habitatge n’és un exemple que el seu secretari Carles Sala no té cap problema en airejar: la venda dels seus 14.000 pisos repartits per Catalunya.

Es tracta d’ajuntar la fam amb les ganes de menjar. La venda dels habitatges de Madrid acaba d’arribar com a denúncia per frau a la mateixa ONU i hi ha una imputació d’alts càrrecs polítics. A Catalunya, la venda de quatre edificis de joves a l’agost del 2013 va suposar automàticament unes plusvàlues del 40% per a la immobiliària Azora que es presentava “en solitari” a la subhasta.

Pel que fa als comptes del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona (PMHB) i valorar com n’es de perillós el seu deute que arrossega es pot visitar el seu web. Encara que la situació pressupostàriament de l’Ajuntament de Barcelona pot ajudar en qualsevol moment, els més de 200 milions d’euros de deutes amb entitats financeres són molts diners. Així mateix el passiu corrent del PMHB suposen pagaments anuals de 25 milions d’euros per als bancs. Massa deute per poc més de 6000 habitatges de lloguer públic.

Això significa, que durant tots aquests anys, les administracions han construït en base al crèdit hipotecari i no amb recursos propis, fruit dels nostres impostos. Primer els nostres governants van renunciar al dret sobirà de controlar l’emissió de moneda i després s’han deixat seduir per l’encanteri del crèdit bancari.

Què se n’ha fet dels nostres impostos???

És opcional, no obligatori, repercutir l'IBI en el rebut de lloguer d'un habitatge.

Cap llei actual obliga a pagar l’IBI del pis (antiga contribució urbana). Però, si el possible llogater ho accepta en el contracte, aleshores sí tindria l’obligació de pagar-lo. De tota manera, hi ha una altra excepció: els contractes de lloguer anteriors a 9 de maig de 1985. L’ article 20 de la LAU 29/1994 (que està vigent a dia d’avui) diu:

“Les parts poden pactar que les despeses generals per l’adequat sosteniment de l’immoble, els seus serveis, TRIBUTS , càrregues i responsabilitats que no siguin susceptibles d’individualització i que corresponguin a l’habitatge arrendat o als seus accessoris, siguin a càrrec de l’arrendatari. ”
Tot això afecta a qualsevol arrendament. Per tant, seria oportú que, en els habitatges públics i de lloguer social, l’Administració corresponent no els cobrés ja que genera un impost sobre una propietat d’ella mateixa. És una mala praxi del mercat privat, que s’ha estès al sector públic, en un país on l’habitatge és com una vaca que pot ser munyida continuadament.
Es diferent el cas dels contractes d’arrendament d’habitatge subscrits fins al 9 maig 1985, on ÉS OBLIGATORI que EL LLOGATER ABONI L’IBI de l’immoble arrendat, llevat que s’hagi establert en el contracte que és l’amo  qui pagarà IBI. Així ho estableixen les Disposicions transitòries Segona, apt. 10, i Tercera, apt. 9, de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’arrendaments urbans.

D’altra banda, el llogater pot -i ha- d’exigir comprovants del cost a la propietat que certifiquin què és el que es paga. Amb això l’arrendador s’obre fiscalment a l’arrendatari …. Recordeu que la propietat li pot cobrar l’IBI però llavors l’arrendador o la propietat no s’ho pot desgravar a l’IRPF. Seria un frau, però, quin inspector ho comprovarà! Rajoy és registrador de la propietat, a qui creieu que dóna suport?
Hi ha multitud de queixes en aquest sentit als fòrums.

Roda de premsa amb la FAVB i 500×20: Demanem la reversió de la venda de l’habitatge públic venut

Els companys d’Habitatge Públic. Prou Especulació vam participar el 31 de juliol passat a la roda de premsa organitzada per la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), juntament amb les companyes de l’Associació 500×20.

El motiu d’aquest acte era, per un costat, explicar als mitjans l’expedient sancionador que ha obert l’Agència Catalana de l’Habitatge a Colon Viviendas, del grup Azora Inversiones, per l’adjudicació irregular de pisos protegits i, per l’altre, reivindicar un cop més la reversió de la venda del dret de superfície dels 298 habitatges del Consell Comarcal del Barcelonès, als barris de Can Peguera, les Corts, la Sagrera i Porta.

Inicis de l’expedient sancionador. Intervenció davant la Comissió de Territori i Sostenibilitat

El 3 de desembre passat a la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament, a proposta del grup parlamentari ICV-EUiA, i per mitjà de la nostra companya Almudena de Miquel, vam exposar les nostres reivindicacions i neguits a causa de  la privatització del dret de superfície d’aquestes promocions.  Ho vam fer en el transcurs del debat de la proposta de resolució sobre el control de la legalitat en l’actuació de l’empresa privada que gestiona a Barcelona el lloguer d’un conjunt d’habitatges dotacionals procedents de Regesa i de la Fundació Pisos de Lloguer. Podeu llegir el text íntegre de la seva intervenció aquí (format  PDF).

En aquesta sessió, Joan Balañach, vocal d’urbanisme de la FAVB, va plantejar els punts que preocupaven l’entitat veïnal (el text complet escrit el trobareu aquí (format  PDF).

Les intervencions les podeu veure en aquest vídeo: http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/sequencia/videos?p_cp1=7255984&p_cp3=7256892

En la proposta de resolució aprovada s’instava que REGESA,  amb caràcter d’urgència, obrís un expedient per comprovar que l’empresa adjudicatària no havia infringit cap clàusula del contracte de compravenda. Simultàniament l’Agència per l’Habitatge de Catalunya es comprometia a seguir amb les diligències prèvies al procediment sancionador per les condicions i formes d’actuació de Colon Viviendas SII SA.

Sanció a Colon Viviendas per infracció greu de la Llei pel Dret a l’habitatge

Mig anys després de la nostra compareixença davant el Parlament, l’Agència Catalana de l’Habitatge finalment ha obert un expedient sancionador a Colon Viviendas per infracció greu de la Llei 18/2007, del dret a l’Habitatge, en concret per l’incompliment de l’article 133.1 de la llei on s’especifica que “(…) els adjudicataris han d’estar inscrits en el Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial“. L’empresa ha estat sancionada amb una multa de 24.000 euros per l’adjudicació irregular de 55 pisos de les promocions de Rio de Janeiro i del Passeig d’Urrutia, al districte de Nou Barris. Aquestes dues promocions són les dues úniques promocions de les quatre que estarien qualificades a l’empara del Decret 454/2004, en què s’exigeix la inscripció al corresponent  Registre de Sol∙licitants d’Habitatges com un dels requisits d’accés als habitatges amb protecció oficial.

Les reivindicacions de la FAVB pel que fa a les promocions privatitzades

En la roda de premsa que explicava aquest procés sancionador, Joan Balañach va recordar que només la gestió pública d’aquests pisos (que a més de públics són dotacionals i, per tant, compten amb una funció social clarament diferenciada) pot garantir que qui hi accedeixi siguin els col∙lectius més necessitats d’un habitatge. A més, el fet que hi hagi milers de sol∙licitants d’habitatge públic a la ciutat de Barcelona, i en un clar context d’emergència habitacional, fa més pertinent i urgent que mai la recuperació pública d’aquests pisos més enllà de la simple propietat del sòl. Balañach també va emplaçar l’Agència Catalana de l’Habitatge a reclamar Regesa, com a empresa pública, que exigís Colon Viviendas el compliment del contracte de compravenda, en què s’estipula, més enllà del que dicti la normativa vigent, que l’adjudicació de totes quatre promocions ha de passar obligatòriament pel Registre de Sol∙licitants.

A dia d’avui, Regesa està ignorant tots els requeriments fets.

2015-08-09_roda_premsa_favb_500x20_10hj_3

Joan Balañach, vocal d’urbanisme de la FAVB, reclamant la reversió de la venda d’habitatges dotacionals

500×20 i la lluita pel dret a l’habitatge públic i assequible

Salva Torres, de 500×20, va exposar com l’Associació va destapar aquesta operació, en la qual només una empresa es va presentar al concurs. Salva Torres critica que la venda dels quatre blocs es va fer per un total de 11,4 milions d’euros. Només dues setmanes més tard, a la CNMV, aquestes promocions eren valorades en 18 milions, comportant una plusvàlua del 40%, i un exemple més de malbaratament dels recursos públics. També destaca el fet que aquestes promocions es construïssin amb crèdits
hipotecaris avalats amb els diners dels contribuents. Per acabar, Salva Torres va fer esment a l’obligatorietat, en la majoria dels contractes de lloguers públics, que l’IBI el pagui el llogater quan això no ha de ser necessàriament així.

2015-08-09_roda_premsa_favb_500x20_10hj_2

Salva Torres, de 500×20, parlant de l’especulació amb l’habitatge públic

La lluita veïnal per la recuperació a mans públiques de les promocions venudes

Ismael Hernández, company de la promoció de Río de Janeiro, va incidir en les repercussions  contractuals i econòmiques d’aquest traspàs per als veïns i en el poc manteniment de les finques. En ple estiu de 2013, el veïnat d’aquestes promocions va ser informat d’aquest traspàs a través d’una carta de l’empresa adjudicatària, Colon Viviendas.

Des d’aleshores-explica Ismael Hernández-, hem anat lluitant, juntament amb la FAVB i 500×20, per garantir no només els nostres drets com a veïns temporals d’aquests pisos, sinó per garantir l’exercici del dret a l’habitatge digne. Durant els primers mesos, coincidint amb la renovació dels contractes d’aquestes promocions, vam trobar-nos amb una sèrie de sorpreses. Des del principi, intenten apujar tot el que és el preu no social del lloguer (intenten encarir la quota un 50% de les despeses complementàries, i obligar els inquilins i nous adjudicataris a llogar una plaça de pàrquing). Als qui se’ls apropa la data de venciment del contracte en comptes de renovacions se’ls fa contractes nous, fet que comporta actualitzacions d’avals i fiances, tràmits administratius, temps i bona quantitat de diners. Tot plegat, més enllà del preu del lloguer estricte, els complements que volen aplicar, fan que, en alguns casos, se situin en preus i condicions quasi de mercat. Per altra banda, destaca el poc manteniment de les finques i la poca comunicació de l’empresa que no disposa ni d’oficines físiques a la ciutat.

A més, afegeix Ismael, s’aplica la LAU de forma estricta, passant els contractes de 5 anys a  3 anys. Una llei que neix amb la clara vocació de defensar el dret de la propietat per sobre del de l’habitatge. Al  parer del veïnat d’aquestes promocions, i per garantir la funció social d’aquests habitatges, caldria diferenciar els contractes de lloguer públic/social dels de l’arrendament civil, tal com fins i tot la mateixa LAU permet, en la seva disposició adicional primera.

L’Ismael reconeix que aquesta sanció és un bon pas per recordar Colon Viviendas que ha de complir amb la normativa vigent i que, en cap cas, no és  competència de l’empresa verificar que els sol∙licitants compleixen amb els requisits d’accés als pisos de protecció oficial. Però recorda que, tant el veïnat com la Síndica de Greuges de Barcelona a la primavera de 2014, quan tocava fer la majoria de renovacions i hi havia moltes noves adjudicacions per la renúncia d’antics veïns, havíem alertat d’aquestes irregularitats davant del Consorci de l’Habitatge; irregularitats que van ser menystingudes i que fan que, més enllà de la sanció econòmica, ara hi visqui gent triada a dit i per criteris sovint de solvència dels futurs inquilins, tal com queda de manifest al web de Lazora en la publicitat d’altres promocions venudes amb anterioritat.

2015-08-09_roda_premsa_favb_500x20_10hhj_1

Ismael Hernández, veí d’un dels blocs venuts a Colon Viviendas, parlant de com ha afectat la venda als inquilins i dels entrebancs amb el Consorci de l’Habitatge de Barcelona

En el transcurs del debat amb la premsa també es van tractar temes com la situació actual de Regesa, del Consell Comarcal del Barcelonès i la venda d’altres promocions d’habitatge públic.

Consideracions respecte a l’habitatge públic traspassat a fons voltors

Ja fa un any parlàvem, en aquest mateix blog, de totes les nostres demandes i inquietuds, i de com vam assabentar-nos de tot el traspàs de l’habitatge públic a mans privades.

Sabem que el mateix grup inversor, per mitjà de l’empresa Lazora, ja havia estat l’adjudicatari entre 2010 i 2011 de 3 promocions, i un total de 391 habitatges, de Regesa: als carrers de Pujades, de Camp del Ferro i d’Alfons Comin.

Sabem també que l’any 2012,  l’Incasol havia posat en licitació 3 promocions, només una de les quals, la del carrer Encarnació, va ser finalment comercialitzada i traspassada a Visoren, una empresa catalana dedicada a la promoció d’habitatge protegit.

Com hem arribat a aquesta situació de desprendre’s d’un bé fins ara tancat al mercat? Ho explica de forma molt clara David Harvey, quan parla de l’acumulació per despossessió; un procés consistent a considerar actius financers aspectes que abans quedaven fora del mercat (educació, salut, habitatge, entre d’altres).  Ho hem viscut a Barcelona i a Madrid, pero tambe a ciutats com Berlin, Amsterdam o San Francisco. L’habitatge públic, com la resta del mercat immobiliari deixa de ser, si ho ha arribat a estar mai en aquest país, un bé d’ús per ser un bé de canvi.

La propia llei d’habitatge de 2007 va abonar el terreny perquè els drets de superfície dels habitatges protegits poguessin ser transmesos a fons immobiliaris (article 82.2 de la llei 18/2007 d’habitatge). I el Consorci d’habitatge de Barcelona en un informe de 2009, avala aquestes operacions de col·laboració público-privada perquè tenen l’avantatge de reduir l’endeutament garantint l’ús social de l’habitatge.  Com també ho avalava el Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016, No obstant això, s’oblida sovint que, d’aquests 11,4 milions de l’operació de 2013, el Consell Comarcal n’ha vist ben pocs, ja que la transmissió ha consistit en la subrogació de 4 hipoteques, una per cada una de les finques, i un xec de pocs milers d’euros, que en cap cas ha comportat una liquiditat significativa a les arques públiques.

A més, volem recordar que, la majoria d’aquestes promocions venudes són habitatges dotacionals, és a dir, habitatge construit en sòl no residencial i en terrenys sovint reclamats pels veïns per a equipaments. La Sindica ja es va pronunciar en un informe advertint que els habitatges dotacionals eren una figura sorgida el 2004 per paliar una situació temporal i anaven destinats a col∙lectius especifics amb necessitats d’habitatge. Per tant, no haurien de canviar de mans i és l’administració qui ha de vetllar per l’exercici del dret a l’habitatge d’aquests col·lectius i no només oferir habitatge a un preu assequible (affordable housing) sinó tambe vetllar perquè l’ accés a l’habitatge digne dels col∙lectius més vulnerables socialment i economicament estigui garantit (social housing). I només la titularitat pública d’aquests habitatges pot garantir la seva funció social.

Carta agraïment d'Afectades IVIMA a Prou_Speculació x crowdfunding

afectadasIVIMA

Querid@s compañer@s de la Asociación 500×20 y Habitatge Públic, el gesto que habéis tenido al colaborar en nuestra campaña de crowdfunding, nos conmueve y nunca os lo podremos agradecer suficientemente.
Somos conscientes de lo difícil que es, en estos momentos de precariedad, destinar una parte de lo poco que tenemos a contribuir económicamente con cualquier causa, por justa que sea. De ahí que cualquier ayuda que hubierais podido aportar ya habría sido invalorable, pero es que vosotr@s habéis multiplicado de tal manera el esfuerzo que nos habéis dejado impresionados, de veras.
Vuestro esfuerzo nos hace confiar más, si cabe, en que seremos capaces de conseguir arrebatar nuestras casas al fondo buitre y recuperarlas para el patrimonio público, de donde nunca debieron salir. Sabemos que la pelea va a ser difícil, que durará mucho más de lo que quisiéramos y que tendremos que poner lo mejor de nosotr@s para ganar. Pero estamos convencid@s de que teniendo de compañer@s de viaje a personas con un espíritu como el vuestro, la victoria está asegurada.
Muchas gracias, de todo corazón, y a seguir en la pelea.

Un abrazo.

+++info en Afectadas IVIMA y para crowdfunding en GOTEO.ORG